Les circunstàncies històriques que hem viscut durant el segle XX, principalment l´experiència dels governs i els sistemes anomenats socialistes, fruït de la presa de poder per part dels partits comunistes, encapçalant en molts casos la lluita revolucionària d´amplis sectors de les classes populars i mitjanes més compromeses. Han conduït a l´esquerra a una crisi que ha ressituat els conceptes nascuts al segle XIX al voltant de les experiències de la Revolució Francesa, i les teories Marxistes. Si bé al si dels moviments revolucionaris internacionals van surgir diverses estratègies, coseqüència de les lluites internes i les diferents visions teòriques respecte a la lluita del proletariat i les classes més desafavorides. Des de la socialdemocràcia que planteja una reforma pacífica del sistema dins les regles del joc democràtic burgès, passant pels partits comunistes, ja citats, que han adoptat diverses estratègies que van des de la lluita armada i la revolució violenta, a actituts que sovint poden confondres amb la socialdemocràcia. Fins a l´anarquisme que ha adoptat diverses praxis que van des del sindicalisme revolucionari, l´activisme armat, o la creació de mons alternatius dins els sistema capitalista.
Actualment, a causa dels fracasos i del desprestigi de les esquerres a l´hora de gestionar el poder aconseguit pels diversos mitjans, que en molt casos han conduït a la dictadura repressora i/o la corrupció dels aparells governants. Afegint-hi la millora del nivell de vida en els països democràtic-occidentals conduïts per la burgesia i la llei del mercat i del consum. No sols ha situat als moviments d´esquerra en una profunda crisi, ans també han ressituat els conceptes amb els quals va nèixer. La presió continua dels poders econòmics, en aliança als mitjants de comunicació ha servit per aprofitat aquests fracasos de les experiències, als quals l´esquerra no és aliena en molts casos, per reconceptualitzar el sentit del moviments socials progressistes. En l´actualitat s´ha subvertit per part de la dreta la idea de que l´esquerra defensa les idees de llibertat, justícia per a tothom, igualtat, progrés, etc.. etc.. En el present la població ja no associa esquerra amb lluita pels interesos de les classes populars i a repartiment de la riquesa. I tampoc s´associa dreta amb defensa dels drets dels privilegiats, consevadurisme i oposició als canvis i el progrés. Fonamentalment no és així perquè els pactes entre l´esquerra sigui socialdemòcrata o comunista, conjuminats amb l´adveniment de la societat del consum i l´abundància ( de moment només en el món occidental i sectors del món subdesemvolupat ), més l´ajut dels avenços científics, han donat pas al que s´anomena societat del benestar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada