Un govern gris per un futur més gris..

S'acaba de constituir el nou govern espanyol, el govern del Partido Popular. La fesomia d'aquest govern, farcit de funcionaris, i de buròcrates d'alta volada, esta feta a la mida de la grisor del president Mariano Rajoy. Tot plegat és una mostra de fins a quin punt ha degenerat la democràcia espanyola, i el poc sentit que té la política a l'hora de fer plantejaments de present o de futur. Aquest govern, si no l'hagués escollit ningú, és a dir, si fóssim en una dictadura, seria exactament igual, en el sentit que faria la mateixa política. En molts aspectes una política continuista amb el govern anterior socialista, i en altres aspectes obertament barroera i descarada en favor dels capitals; en alguna cosa han de demostrar que son de dretes, i és en el de no amagar sota la catifa els plantejaments pro-poder econòmic. Tenen la majoria de les urnes, i son conservadors, no cal dissimular amb discursos progressistes.

Hi ha algunes coses d'aquest govern, que per cert la premsa en general s'ha esforçat en presentar com de grans tecnòcrates, experts i savis; coses que resulten grotesques. La primera és que es tracta d'un govern d'amiguets; vull dir que gairebé tots son amics del president de govern que els ha escollit per això. Aquest fet ja resulta preocupant, doncs dubto que ser amic d'en Rajoy doni automàticament sentit d'intel·ligència, o de gran de capacitat en els diferents camps o ministeris. Però tot plegat esta al nivell d'un ex-funcionari gris anomenat Rajoy, un gris que escull als seus amics grisos com ell.

Hi ha un altra fet, si més no, alarmant. Es tracta de dos ministeris: Economía i Defensa. A Economia ha aterrat un tal Luis de Guindos, l'ex-cap executiu de Leman Brothers Espanya i Portugal. Que formava part de la cúpula central d'aquest banc d'estafadors quan va fer fallida; arrel dels tripijocs relacionats amb préstecs i hipoteques escombraries.. Probablement, aquest nou ministre d'economia espanyol, si el món fos just, hauria d'estar en una presó d'Estats Units, complint condemna; per arruïnar desenes de milers de ciutadans nord-americans. El fet que se'l anomeni a Espanya, ministre d'economia, dona una idea de fins a quin punt esta degradat el poder polític i econòmic a Europa i Estats Units.
Com un executiu que va participar en una de les fallides més espectacular dels últims 50 anys, pot estar a càrrec de l'economia espanyola ?. L'única explicació possible és que ja fa temps que els governs estan segrestats pel poder financer, i l'únic objectiu que tenen es fer guanyar diners als grans inversors a costa del nostre suor i els nostres impostos.

Un altre personatge gris, sinó sinistre, és el Ministre de Defensa: Pedro Morenes. Aquest basc ve directament d'una empresa d'armament, que a més, ja es greu fabricar armes, va subministrar armament a molts governs dictatorials, se'l relaciona amb l'exportació de les temibles bombes de dispersió, una arma per massacrar poblacions en massa, teòricament prohibides d'uns anys ençà. 

Una bona carta de presentació pel nou govern espanyol, una clara demostració d'intencions..

Per no parlar d'altres ministeris, com el de cultura, a càrrec d'un expert amb marketing, aquest és el concepte de cultura que té la dreta espanyola. O l'impresentable Arias Cañete, d'agricultura, m'abstinc de qualificar la seva intel·ligència per no caure en l'insult. La ministra de treball, una clara partidària de privatitzar-ho tot, o la filla del general Saènz de Santamaria, una funcionaria ambiciosa i conservadora, com ha de ser la descendent d'un militar de la dictadura.

També hi ha un individu pervers, que mou el fils des de darrera, al costat de Rajoy, Jorge Moragas, cap de gabinet, un home que si el deixen ens causarà molts conflictes amb els governs progressistes de Llatinoamèrica, doncs ja té un currículum important de provocador dels governs de Cuba o de Veneçuela.

Tot plegat un govern gris per un futur encara més gris que ens espera..