Aquest vespre mentre sopava tenia Catalunya Ràdio sintonitzada, no tant per sentir res en concret sinó per escoltar algunes veus en el silenci que m'envolta. Aquesta hora emetien un programa esportiu que dirigeix Pere Escobar, tot era el mateix rotllo de sempre, si el Barça compra a Cesc per tants milions, o si ven a Thiago, o voltes i voltes sobre temes sempre semblants i un bla, bla, bla dels periodistes esportius que col·laboren al programa. Fins que en un moment donat han connectat amb Nova York amb el periodista Antoni Bassas, que també col·labora en aquest programa com a antic periodista esportiu que era, i culé de pro. I vet aquí que el programa ha donat un gir i ha passat a parlar de política.. Des del primer moment Bassas ha dit que avui era un dia depriment per ell pel que havia vist al Parlament, ha criticat els qui han encerclat als polítics catalans impedint la seva arribada a les sessions parlamentàries, ha criticat la violència concreta d'alguns "indignats", i la violència general de tots aquests en segrestar la voluntat popular que representen uns polítics elegits a les urnes. Ha dit moltes coses més victimitzant els polítics, entre els quals hi ha els qui ell ha votat. També ha fet esment a l'ampli ressò internacional que ha tingut l'encerclament del Parlament de Catalunya, fins i tot als Estat Units. Entre tant, Pere Escobar anava recolzant la opinió de Bassas, i accentuant les afirmacions, ressaltant la violència que fan servir "els indignats" i gairebé al final ha fet una afirmació que més resulta una sentència: Que tot té els seus riscos, i que els qui participen a aquestes protestes s'exposen a patir-ne les conseqüències.
Que volia dir amb això? Doncs que si es manifesten contra el poder "democràtic" és lícit que aquest utilitzi la repressió o la violència per defensar" les llibertats".
Però anem per parts, després de dir que si un programa esportiu pren partit d'aquesta manera, ja em begut oli perquè el poder de manipulació de la opinió esta arribant a nivells alarmants.
Aquest matí he estat al voltant de la Ciutadella i he vist algunes coses que m'han fet pensar i sospitar.. La primera ha estat la impressionant quantitat de policia, principalment Mossos d'Esquadra, fins i tot dels qui fan patrulles pel carrer, Guàrdia Urbana i també les habituals Brigades Mòbils tapats i preparats dins les seves armadures.. Per contra, el nombre de manifestants no era tan gran com es podria suposar, no crec que passes dels 2500, insuficients per controlar tot el perímetre de la Ciutadella. Amb això no vull menys preuar la legitimitat dels manifestants. Crec que des del poder, potser des de sectors policials, s'ha exagerat l'actuació, amb l'excés de policies, l'utilització d'helicòpters i furgonetes policials per traslladar als diputats.
Quin sentit té aquesta estratègia d'interior? El primer és prestigiar a la policia que va quedar ben retratada amb les violentes càrregues de la plaça Catalunya emeses arreu del món. Una altra cosa era presentar al poder polític com a víctima d'uns vàndals anti-democràtics que no representen a ningú, i impedeixen el desenvolupament normal de les institucions, fins i tot agredeixen i insulten als polítics. A més es tractava de convèncer a la població del desgavell que esta produint una minoria "violenta" al normal desenvolupament de la societat democràtica i laboriosa.
Quines seran les conseqüències futures de tot plegat, gràcies a la col·laboració estratègica entre polítics, policies i periodistes? La via lliure a la repressió sense contemplacions aplaudida per amplis sectors de la societat, que a més aplaudiran el seu propi arakiri amb unes retallades socials que s'imposaran sense pietat.
Quines seran les conseqüències futures de tot plegat, gràcies a la col·laboració estratègica entre polítics, policies i periodistes? La via lliure a la repressió sense contemplacions aplaudida per amplis sectors de la societat, que a més aplaudiran el seu propi arakiri amb unes retallades socials que s'imposaran sense pietat.
Quina esperança hi ha? Doncs que les conseqüències del pacte de l'euro, i l'ordre europea pautada pels poders especulatius i financers de desmuntar totes les conquestes socials i de posar els serveis públics en mans dels depredadors privats, a la llarga significa una pressió tant excessiva per a la majoria de la societat, que la bomba que estan provocant, només farà que el dispositiu de temps la faci esclatar d'una manera molt més contundent.
El capitalisme es tan irracional, criminal i avar que pot estar creant les condicions del seu propi extermini.
