Qui és Goebbels? N'heu sentit a parlar alguna vegada?
Goebbels va ser el cap de propaganda del partit Nazi, un dels precursors de la presa de poder i del control de la societat alemanya durant el hitlerisme, es pot dir que el Nazisme no s'enten sense Goebbels. Amb aquest sinistre personatge es va generalitzar el control de la societat través de la propaganda i dels mitjans de comunicació. És famós l'anomenat decàleg de Goebbels, que son exactament 11 punts els quals encara avui dia s'apliquen i estan plenament vigents. Evidentment no hi ha cap servei secret d'informació i intoxicació, cap mitjà de comunicació, cap responsable polític que reconegui públicament que el control de les masses, o l'anomenada opinió pública, que s'està exercint avui es basa en els principis del nazisme. Fins i tot, és molt probable que molts periodistes, funcionaris o responsables polítics, desconeguin que existeix aquests decàleg que ells conscientment o inconscientment, seguint les directrius marcades pels seus caps, duen a terme. Ja se sap, si vols que una empresa sigui segura i plena d'èxits, envoltat d'imbècils, ignorants, i sobretot, obedients.
En aquest sentit cal dir que Goebbels va ser un innovador, precursor de l'adoctrinament, i dels mitjans de comunicació moderns. No en va, em de recordar les seves idees van ajudar aconseguir que una democràcia cada vegada més escorada cap a l'esquerra, acabés convertint-se en una fèrria i sagnant dictadura, gràcies a la implicació de la majoria dels ciutadans. Cal destacar que Hitler no va pujar per un cop d'estat o una guerra civil, sinó com a resultat d'uns pactes i una acció electoral.
Raó de més per pensar que aquests fets no son una cosa remota i llunyana, sinó que son plenament vigents i actuals. Per tant, el que anomenem democràcies occidentals poden esdevenir fàcilment estats autoritaris radicalment repressius, més tenint en compte el control de les masses al que estem sotmesos, i aquest bombardeig sota el decàleg Goebbels.
No crec que a les facultats de periodisme s'estudiin els principis del cap de propaganda Nazi, com un cos identificat, seria massa fàcil i massa revelador pels estudiants. Hauran d'esperar uns anys, els que se'n adonin, de quins son els principis que apliquen a la informació.
Estic segur que alguns pensaran que tot això que expresso es producte d'un individu víctima d'una actitud massa radical i maquiavèl.lica, fins i tot conspiranoica. Potser és cert que les coses no s'apliquen amb una pressió rígida i conscient, però si de la mà d' una actitud relaxada que és la que conforma la filosofia de les societats actuals; a diferencia dels anys 30 o 40, la relativa comoditat i riquesa de la que gaudim, dilueix les posicions i en aparença les suavitza, no pas en certes parts del mon, on amb els ravals comencen els abocadors, la pudor i la crueltat.
Sorprèn veure cada cop més sovint, com grups que podríem anomenar conservadors radicals, responsables de repressions i assassinats passats, inverteixen el seu paper de botxins, per acusar les víctimes dels seus propis assassinats, convertint-se aparentment en víctimes. Utilitzant figures que ells van combatre, despullades d'ideologia patògena, les inverteixen en un sentit profitós per aquests elements retrògrads. Aquests és un del principis de Goebbels, però la veritat és que tots son igualment importants en l'actualitat, només cal donar un cop d'ull a decàleg perquè a qualsevol càndid se li obrin els ulls i vegi el paral·lelisme amb la realitat que vivim.
- Principi de simplificació i de l'enemic únic. Adoptar una única idea, un únic símbol; Individualitzar l'adversari en un únic enemic.
- Principi del mètode de contagi. Reunir diversos adversaris en una sola categoria o individu; Els adversaris han de constituir-se en suma individualitzada.
- Principi de la transposició. Carregar sobre l'adversari els propis errors o defectes, responent l'atac amb l'atac. "Si no pots negar les males notícies, inventa altres que les distreguin".
- Principi de l'exageració i desfiguració. Convertir qualsevol anècdota, per petita que sigui, en amenaça greu.
- Principi de la vulgarització. "Tota propaganda ha de ser popular, adaptant el seu nivell com a mínim intel ligent dels individus a qui va dirigida. Com més gran sigui la massa a convèncer, més petit ha de ser l'esforç mental a realitzar. La capacitat receptiva de les masses és limitada i la seva comprensió escassa, a més, tenen gran facilitat per oblidar ".
- Principi d'orquestració. "La propaganda ha de limitar-se a un nombre petit d'idees i repetir-les incansablement, presentades una i altra vegada des de diferents perspectives però sempre convergint sobre el mateix concepte. Sense fissures ni dubtes ". D'aquí ve també la famosa frase: "Si una mentida es repeteix prou, acaba per convertir-se en veritat".
- Principi de renovació. Cal emetre constantment informacions i arguments nous a un ritme tal que quan l'adversari respongui el públic estigui ja interessat en una altra cosa. Les respostes de l'adversari mai han de poder contrarestar el nivell creixent d'acusacions.
- Principi de la versemblança. Construir arguments a partir de fonts diverses, a través dels anomenats globus sondes o d'informacions fragmentàries.
- Principi de la silenciació. callar sobre les qüestions sobre les quals no es tenen arguments i dissimular les notícies que afavoreixen l'adversari, també contraprogramant amb l'ajuda de mitjans de comunicació afins.
- Principi de la transfusió. Per regla general la propaganda opera sempre a partir d'un substrat preexistent, ja sigui una mitologia nacional o un complex d'odis i prejudicis tradicionals; es tracta de difondre arguments que puguin arrelar en actituds primitives.
- Principi de la unanimitat. Arribar a convèncer a molta gent que es pensa "com tothom", creant impressió d'unanimitat.
