Tenim en l´actualitat una situació política molt confusa. D´una banda resten encara molt països governats per partits comunistes ( Xina, Vietnam, etc..) que porten endavant una política de producció econòmica totalment aliada als poders industrials i financers del capitalisme mundial. Dins aquest països podem trobar els mateixos principis que regeixen als països capitalistes occidentals, és a dir: societat de consum, principi de redibilitat, competència, llei de la societat de mercat i explotació dels treballadors. Tenim també els països subdesemvolupats on la pobresa i l´explotació sotmet a les classes populars a una situació d´opressió i esclavatge sense dissimul. I finalment tenim els països capitalistes desemvolupats, on domina el sistema democràtic basat en els tres poders, on els drets individuals son un principi inqüestionable. L´Estat Espanyol es troba dins aquest últim grup, amb les seves peculiaritats. La primera i més important és que globalment és un pais que ha entrat recenment en aquest grup de països democràtics desemvolupats. Fins els anys setanta Espanya vivia sota una dictadura civico-militar, i només des dels anys seixanta va començar a millorar el seu estatus econòmic, per donar un gran salt en els anys noranta, a conseqüència de l´omogenització produïda per l´entrada a la CEE.
Una altra característica de l´Estat Espanyol son les seves diferències internes quant a desemvolupament cultural, econòmic, social, i històric. Realitats nacionals com Catalunya i Euskadi, han guardat una unitat pròpia i un sentit en si mateix que s´ha vist constantment enfrontat al poder de l´estat i la dinàmica social espanyola. Aquests xocs han estat constants al llarg dels últims segles. I sempre han anat en un sentit, intentar uniformitzar l´estat per part espanyola, i restar poder a Catalunya i Euskadi. A banda d´això trobem que els representats de les classes conservadores espanyoles, és a dir: la dreta de Espanya, és molt més anacrònica i conservadora que les dretes de Catalunya i Euskadi. La dreta espanyola sempre ha anat aparellada a repressió, ultra-catolicisme, anti-progressime, anti-llibertat, i moltes altres lacres socials que dins el món capitalista occidental existeixen però no son dominants. Les actituds de la dreta espanyola ens han conduït a guerres sagnants, i dictadures repressores i retrogrades que en cap cas haguessim hagut de soportar d´unes dretes nacionals com les de Catalunya o Euskadi. És per això, i d´altres motius també prou importants, que Catalans i Bascos em d´empendre sense més dilació el camí de la llibertat, que només s´aconseguirà amb processos d´autodeterminació que ens deslliurin per sempre més de l´opressió d´un estat espanyol que per defensar els seus privilegis no ha dubtat mai en utilitzar la violència i la força de les armes a qualsevol preu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada