Els Tolerants

En les recents eleccions al parlament de Catalunya va obtenir representació parlamentaria un nou partit que es presenta sota l´ampara d´una suposada visió nova i llampant de projectar l´acció política i les "noves" idees. És clar que m´estic referint a Ciutadans-Partido de la Ciudadania. Aquest fenòmen si bé és interessant d´estudiar doncs aporta la concreció i materialització d´unes formes triomfants que representen la filosofia d´un grup d´edat entre els 25 i els 35 anys, d´altra banda és la reproducció de les velles idees que han anat surant de tant en tant al nostre país al llarg de la història moderna, l´últim lligam o últim surament el trobem en el famós manifest dels 2300- Manifiesto de los 2300 intelectuales- que va apareixer als anys 80, entre els impulsors d´aquell manifest es trobava entre d´altres Jiménez Losantos, que ara no deixa de donar suport a aquest nou experiment. En el fons, el que es tracta és de Valencianitzar la política catalana, això sembla prou clar. Fins aquí tot semblaria normal, o més que normal, ja conegut. Però, el preocupant no és aquest fons que ja coneixem, el preocupant son aquests valors que han arrelat en aquest nou grup d´edat que es disposa a pendre protagonisme en la política del nostre país. Aquest grup, com deia abans entre els 25 i els 35, seria el motor del nou pensament estètic. Prima en ell el valor inicial i més important de posar els drets individuals per sobre d´altres interessos. D´això s´en fa bandera, el benestar personal per sobre de tot, la llibertat personal per sobre de tot, el fugiment de tots els compromisos socials i més encara si porten l´etiqueta de vell. Fins a cert punt, és el triomf de la publicitat sobre altres plantejaments vitals. Es diposa a plamar la seva ideologia i filosofia un grup educat pels espots publicitaris, on prima l´enlluernador de la imatge ocultant la buidor del contingut. El contigut el posen els qui des de darrera planifiquen l´acció política i tenen clar cap a on hem d´anar tots plegats. Per primera vegada els anti-militants s´uneixen per militar en una plataforma de ciutadans, sota la bandera de "Ciudadanos del Mundo" i "Mueran los provincianos".. Llibertat, libertad, cridaven els simpatitzans del Partido de la Ciudadania. Resulta paradoxal que qui més gaudeix de la llibertat intenti presentar-se com a oprimit. Què podem fer els qui des de fa anys apostem per uns altres valors? els qui no hem tingut por de comprometre´ns per les nostres idees? els qui de totes les edats continuen lluitant per normalitzar el país o encarrilar-lo cap el sender de la llibertat? L´única solució és continuar ferms, resistir l´embat d´aquesta filosofía de la publicitat i la imatge que tard o dora acabarà suïcidant-se, deixant com a pòsit un autoritarisme feixistitzant. El temps va a favor del qui pren l´acció i deixa la paraula per a qui xerra fins a cansar-se, i, a l´hora de la veritat no pren compromisos més enllà del bla, bla, bla..