Suportar la dreta Espanyola ( i II )

Tenim en l´actualitat una situació política molt confusa. D´una banda resten encara molt països governats per partits comunistes ( Xina, Vietnam, etc..) que porten endavant una política de producció econòmica totalment aliada als poders industrials i financers del capitalisme mundial. Dins aquest països podem trobar els mateixos principis que regeixen als països capitalistes occidentals, és a dir: societat de consum, principi de redibilitat, competència, llei de la societat de mercat i explotació dels treballadors. Tenim també els països subdesemvolupats on la pobresa i l´explotació sotmet a les classes populars a una situació d´opressió i esclavatge sense dissimul. I finalment tenim els països capitalistes desemvolupats, on domina el sistema democràtic basat en els tres poders, on els drets individuals son un principi inqüestionable. L´Estat Espanyol es troba dins aquest últim grup, amb les seves peculiaritats. La primera i més important és que globalment és un pais que ha entrat recenment en aquest grup de països democràtics desemvolupats. Fins els anys setanta Espanya vivia sota una dictadura civico-militar, i només des dels anys seixanta va començar a millorar el seu estatus econòmic, per donar un gran salt en els anys noranta, a conseqüència de l´omogenització produïda per l´entrada a la CEE.

Una altra característica de l´Estat Espanyol son les seves diferències internes quant a desemvolupament cultural, econòmic, social, i històric. Realitats nacionals com Catalunya i Euskadi, han guardat una unitat pròpia i un sentit en si mateix que s´ha vist constantment enfrontat al poder de l´estat i la dinàmica social espanyola. Aquests xocs han estat constants al llarg dels últims segles. I sempre han anat en un sentit, intentar uniformitzar l´estat per part espanyola, i restar poder a Catalunya i Euskadi. A banda d´això trobem que els representats de les classes conservadores espanyoles, és a dir: la dreta de Espanya, és molt més anacrònica i conservadora que les dretes de Catalunya i Euskadi. La dreta espanyola sempre ha anat aparellada a repressió, ultra-catolicisme, anti-progressime, anti-llibertat, i moltes altres lacres socials que dins el món capitalista occidental existeixen però no son dominants. Les actituds de la dreta espanyola ens han conduït a guerres sagnants, i dictadures repressores i retrogrades que en cap cas haguessim hagut de soportar d´unes dretes nacionals com les de Catalunya o Euskadi. És per això, i d´altres motius també prou importants, que Catalans i Bascos em d´empendre sense més dilació el camí de la llibertat, que només s´aconseguirà amb processos d´autodeterminació que ens deslliurin per sempre més de l´opressió d´un estat espanyol que per defensar els seus privilegis no ha dubtat mai en utilitzar la violència i la força de les armes a qualsevol preu.

Suportar la dreta Espanyola ( I )

Les circunstàncies històriques que hem viscut durant el segle XX, principalment l´experiència dels governs i els sistemes anomenats socialistes, fruït de la presa de poder per part dels partits comunistes, encapçalant en molts casos la lluita revolucionària d´amplis sectors de les classes populars i mitjanes més compromeses. Han conduït a l´esquerra a una crisi que ha ressituat els conceptes nascuts al segle XIX al voltant de les experiències de la Revolució Francesa, i les teories Marxistes. Si bé al si dels moviments revolucionaris internacionals van surgir diverses estratègies, coseqüència de les lluites internes i les diferents visions teòriques respecte a la lluita del proletariat i les classes més desafavorides. Des de la socialdemocràcia que planteja una reforma pacífica del sistema dins les regles del joc democràtic burgès, passant pels partits comunistes, ja citats, que han adoptat diverses estratègies que van des de la lluita armada i la revolució violenta, a actituts que sovint poden confondres amb la socialdemocràcia. Fins a l´anarquisme que ha adoptat diverses praxis que van des del sindicalisme revolucionari, l´activisme armat, o la creació de mons alternatius dins els sistema capitalista.

Actualment, a causa dels fracasos i del desprestigi de les esquerres a l´hora de gestionar el poder aconseguit pels diversos mitjans, que en molt casos han conduït a la dictadura repressora i/o la corrupció dels aparells governants. Afegint-hi la millora del nivell de vida en els països democràtic-occidentals conduïts per la burgesia i la llei del mercat i del consum. No sols ha situat als moviments d´esquerra en una profunda crisi, ans també han ressituat els conceptes amb els quals va nèixer. La presió continua dels poders econòmics, en aliança als mitjants de comunicació ha servit per aprofitat aquests fracasos de les experiències, als quals l´esquerra no és aliena en molts casos, per reconceptualitzar el sentit del moviments socials progressistes. En l´actualitat s´ha subvertit per part de la dreta la idea de que l´esquerra defensa les idees de llibertat, justícia per a tothom, igualtat, progrés, etc.. etc.. En el present la població ja no associa esquerra amb lluita pels interesos de les classes populars i a repartiment de la riquesa. I tampoc s´associa dreta amb defensa dels drets dels privilegiats, consevadurisme i oposició als canvis i el progrés. Fonamentalment no és així perquè els pactes entre l´esquerra sigui socialdemòcrata o comunista, conjuminats amb l´adveniment de la societat del consum i l´abundància ( de moment només en el món occidental i sectors del món subdesemvolupat ), més l´ajut dels avenços científics, han donat pas al que s´anomena societat del benestar.

Infomació manipulada

Qui normalment circul.la per les pàgines d´internet haurà observat que les notícies que es destaquen moltes vegades transpiren una ideologia conservadora fins i tot d´un preocupant radicalisme. Les pàgines inicials de Yahoo España, Hotmail España, Terra España, estan sota control d´elements que podriem encuadrar perfectament a les joventuts del Partit Popular, o més a la dreta encara. Sense anar més lluny,avui mateix, si entraveu a la pàgina de Yahoo España trobaveu dos titular que fan por: Holanda, ganan los democristinanos pero suben los extremistas. ETA, Bono avisa que se esta negociando con gente peligrosa. Aznar asistirá a la manifestación de la AVT contra ETA en Madrid. Evidentment, darrera d´aquests titulars el desenvolupament d´amdues notícies era d´una parcialitat manipuladora com ja ho son d´entrada l´elecció de destacar aquestes informacions. Jo em pregunto: Qui hi ha al darrera d´aquestes corporacions multimèdia d´Internet.? Com podem defensar-nos d´una manipulació informativa tant greu? Crec que de moment l´única arma que tenim és la denúncia constant i com al cap i a la fi aquestes corporacions són Multinacionals i es basen en la rendibilitat de les seves pàgines, convé que presionem al màxim perquè un grupet de gent enquistat en aquestes coorporacions a nivell de l´Estat Espanyol deixi pas a una visió més plural i democràtica de la informació, lluny d´aquesta premeditació anti-democràtica i manipuladora.

Tal dia com avui.

Tal dia com avui, fa 31 anys, ens vàrem lliurar d´ell. Gairebé 40 anys present amb el seu aspecte grotesc. Francisco Franco, no diré que va aclucar els ulls per sempre, perquè em sembla que des de fèia dies tenia els ulls aclucats ans les màquines fèien totes les seves feines vitals. Fèia mesos que tot al voltant s´anava movent, uns volien tirar cap un cantó i d´altres cap un altre. Però aquell tipus baixet i malparit podia ben bé dir que el seu regne no era d´aquest món. Si és que el seu regne va ser d´aquest món alguna vegada. Jo crec que va nèixer ben tard, l´edat mitjana s´ajustava més al seu tarannà. Però, no vull ser injust, tot allò que va passar des de 1936 fins a 1975 no és només per obra i gràcia del Caudillo. Darrera d´aquest tirà de cartró s´amagaven un munt d´anònims amb cara de no poder cagar amb normalitat, s´amagaven un munt de vividors que volien continuar vivint trefitjant als altres, s´amagaven un munt de covards i conformistes, innocents o culpables, i sobretot, s´amagaven els que ho volen tot per a si mateixos i mai no estan contents. I tots aquests? Què ha passat amb ells? S´han esfumat com la flàire del botafumeiro que s´escampa de tant en tant per la catedral de Santiago de Compostela quan és l´any sant? De ben segur que tots continuen entre nosaltres renovats en el seu prosselitisme, ells també es varen lliurar d´aquell homenet casernari, legionari, totalitari, integrista catòlic, fastigos dictador. El cavall de fusta havia pres Tròia i no va voler quedar-se contemplant les muralles des de fora, es va quedar dins fins que el corco el va pudrir, i ara és pols i papers, però la fèina la va fer ben feta, per això molts estan tranquils i contents, i d´altres estem fotuts i amargats. Aquest és el llegat de les Espanyes, i l´haurem d´arrossegar per sempre més.

Els Tolerants

En les recents eleccions al parlament de Catalunya va obtenir representació parlamentaria un nou partit que es presenta sota l´ampara d´una suposada visió nova i llampant de projectar l´acció política i les "noves" idees. És clar que m´estic referint a Ciutadans-Partido de la Ciudadania. Aquest fenòmen si bé és interessant d´estudiar doncs aporta la concreció i materialització d´unes formes triomfants que representen la filosofia d´un grup d´edat entre els 25 i els 35 anys, d´altra banda és la reproducció de les velles idees que han anat surant de tant en tant al nostre país al llarg de la història moderna, l´últim lligam o últim surament el trobem en el famós manifest dels 2300- Manifiesto de los 2300 intelectuales- que va apareixer als anys 80, entre els impulsors d´aquell manifest es trobava entre d´altres Jiménez Losantos, que ara no deixa de donar suport a aquest nou experiment. En el fons, el que es tracta és de Valencianitzar la política catalana, això sembla prou clar. Fins aquí tot semblaria normal, o més que normal, ja conegut. Però, el preocupant no és aquest fons que ja coneixem, el preocupant son aquests valors que han arrelat en aquest nou grup d´edat que es disposa a pendre protagonisme en la política del nostre país. Aquest grup, com deia abans entre els 25 i els 35, seria el motor del nou pensament estètic. Prima en ell el valor inicial i més important de posar els drets individuals per sobre d´altres interessos. D´això s´en fa bandera, el benestar personal per sobre de tot, la llibertat personal per sobre de tot, el fugiment de tots els compromisos socials i més encara si porten l´etiqueta de vell. Fins a cert punt, és el triomf de la publicitat sobre altres plantejaments vitals. Es diposa a plamar la seva ideologia i filosofia un grup educat pels espots publicitaris, on prima l´enlluernador de la imatge ocultant la buidor del contingut. El contigut el posen els qui des de darrera planifiquen l´acció política i tenen clar cap a on hem d´anar tots plegats. Per primera vegada els anti-militants s´uneixen per militar en una plataforma de ciutadans, sota la bandera de "Ciudadanos del Mundo" i "Mueran los provincianos".. Llibertat, libertad, cridaven els simpatitzans del Partido de la Ciudadania. Resulta paradoxal que qui més gaudeix de la llibertat intenti presentar-se com a oprimit. Què podem fer els qui des de fa anys apostem per uns altres valors? els qui no hem tingut por de comprometre´ns per les nostres idees? els qui de totes les edats continuen lluitant per normalitzar el país o encarrilar-lo cap el sender de la llibertat? L´única solució és continuar ferms, resistir l´embat d´aquesta filosofía de la publicitat i la imatge que tard o dora acabarà suïcidant-se, deixant com a pòsit un autoritarisme feixistitzant. El temps va a favor del qui pren l´acció i deixa la paraula per a qui xerra fins a cansar-se, i, a l´hora de la veritat no pren compromisos més enllà del bla, bla, bla..

Llatins

Des de fa uns anys cap aquí venim sentint la paraula Llatí aplicada a la població de parla espanyola del continent Americà. Els mitjans de comunicació han generalitzat l´ús d´aquest adjectiu de forma errònia. Els mitjans de comunicació sempre acaben marcant la pauta i generalitzen l´us de les paraules en funció d´estereotips creats des dels grans centres econòmics i de poder. La paraula Llatí/ns s´ha extès amb la seva actual definició des dels mitjans d´Estats Units, allà és va començar a utilitzar per diferenciar la població d´origen Llatinoamericà respecte a la població d´origen Anglosaxó. Arrel d´aquesta utilització que allà pot tenir un cert sentit, els mitjans de l´estat espanyol, uns mitjans en molts sentits colonitzats mediaticament per la cultura Nord-Americana, van començar a utilitzar aquesta definició que per altre lloc ja assumia la població Llatinoamericana de molts països també totalment influïts per la cultura del gegant del nord. Excepte països com; Argentina, Xile, Uruguai i Brasil, on generalment la població tot i ser més d´origen Europeu, no ha fet seva aquesta definició de Llatins. La gran majoria d´altres països de l´America de parla espanyola s´hi sent bé dins d´aquesta etiqueta que els coloquen els Nord-Americans. El problema es quan aquest població arriba als països que van formar part de l´Imperi Romà, i, per tant que parlen un idioma d´arrel llatina com Catalunya, Galicia,Portugal, Espanya, França, Italia, etc.. i es defineixen com a Llantins. I el pitjor es quan la mateixa població Europea d´aquests països accepta per a la població Hispano-Americana la definició de Llatins. Perquè realment Llatins som nosaltres, els catalans, els gallecs, portuguesos, els espanyols, els italians, els rumans, els francesos. Si la població d´America parlà un idioma dialecte del Llatí és perquè per sort o per desgràcia els espanyols i portuguesos van colonitzar aquelles terres, on la seva població original tenia més a veure amb els habitants d´Asia que no pas amb els habitants de llatins de la Mediterrània.