Discriminació ignorada.

Catalunya és un país obert i economicament avançat, en general els catalans poden gaudir d´un nivell de vida i un poder adquisitiu comparable en molts casos als nivells dels països rics d´Europa. Catalunya genera una part important de la riquesa de l´estat espanyol, comparativament amb altres zones de l´estat, la riquesa i la producció és bastant superior a la mitjana. Però, contrariament al que tothom vol destacar per afirmar que Catalunya es troba discriminada respecte altres territoris i nacions de l´estat, jo no vull posar per davant el tema econòmic. Precisament, gràcies al potencial de l´economia catalana, gran part dels catalans pertanyen des de fa anys al que s´anomena classe mitjana o professional, per tant es pot dir que els catalans, no tots, però si una gran majoria, tenen un nivell de renda i un situació de benestar superior a l´inmigració dels anys 60, per no parlar de l´inmigració de l´actualitat. Evidentment que també molta inmigració dels anys 60 ha millorat el seu nivell de vida i també pertany a aquestes classes mitjanes i/o acomodades. Aquesta situació de benestar, juntament amb l´status de poble industrialitzat i comerciant que els catalans portem amb nosaltres des de fa uns segles, crea en el caràcter català un sentiment de poble poc partidari d´assumir riscos. Vulgarment es diu que qui té molt a perdre té por d´arriscar-se. Així doncs, el fruït de tot això és un poble panxa content i autoconvençut d´una suposada superioritat econòmica que amaga el sentiment d´inferioritat real respecte als drets que l´estat ens concedeix, i no parlem dels dret com a poble i com a país, doncs en aquest sentit la discriminació és brutal. Qualsevol individu de Catalunya, com Espanyol té els mateixos drets que qualsevol altre de l´estat, però com a Català, dins d´aquest contex de poble català, la discriminació que pateix és enorme. Caldria doncs que els catalans fossin conscients d´aquest greuge que patim i ens possessim a treballar pel nostre alliberament definitiu.

Tribunals d´excepció i premsa manipuladora.

L´estat espanyol no es caracteritza per gaudir d´un sistema de llibertats impecable, hi ha uns tribunals que apliquen lleis segons els interessos del poder polític i econòmic, en el cas Basc és on es fa més palés aquesta situació de parcialitat de la justícia. S´apliquen lleis que vulneren la mateixa constitució i el codi penal, tot amb l´objectiu de posar fora de la llei actituts que l´estat considera que posen en perill l´estructura sorgida del sistema dictatorial anterior. S´han tancat diaris vulnerant la llibertat d´expressió amb la vaga acusació d´estar viculats a moviments armats. La llei diu que només es pot condenar a qui delinqueix, no pas a qui opina de forma diferent al poder establert. S´ha aplicat una anomenda llei de partits que vulnera la constitució i condemna a la il.legalitat una opció política que te el suport de decenes de milers de votants. Es deté a persones per publicar o per convocar manifestacions i rodes de premsa, només perquè se´ls considera vinculats a un partit il.legal que la llei teoricament ha dissolt. Tot això amb l´ampara permanent de la majoria de la premsa espanyola que crea una opinió contraria als qui proposen qualsevol camvi de model d´estat i assenyala qui s´ha de condemnar o posar fora de la llei. Tot sumat a una situació heretada del règim feixista que impedeix l´aplicació de la justicia als qui van defensar la dictadura.

La justícia espanyola protegeix als criminals.

El Tribunal Suprem ha denegat la autorització per presentar un recurs per revisar les penes de mort dels anarquistes espanyols Francisco Granado i Joaquin Delgado, ejecutats per la dictadura franquista l´any 1963, és la tercera vegada que és denega aquest recurs que ja s´havia presentat els anys 1999 i 2004. Un cop més es fa evident que l´actual sistema polític espanyol emana de la dictadura de Franco, i no esta disposat a donar per vàlida la lluita anti-feixista. Les penes dictades des de que els militars facciosos s´aixecàren contra el govern legal i democràtic de la segona república, i fins l´any 1975, dictades per tribunals militars i/o polítics, acusant de rebel.lió als qui havien lluitat presisament contra la rebel.lió d´aquells qui els acusaven, no seran mai revisades per una senzilla raó, una revisió d´aquesta mena posaria en la il.legalitat a tots aquells qui dictaren aquestes penes, i obririen la porta al judici de tots aquests criminals i genocides feixistes. És ben clar que la justícia espanyola protegeix als criminals. Segurament a l´estat Espanyol no podem fer res, però si denúnciar continuament a l´extranger aquest règim seudo-democràtic que tenim.

Ecologistes de debò

Aquest cap de setmana s´ha celebrat a la ciutat vallesana de Sabadell una manifestació contra el quart cinturó. No vull entrar a analitzar el tema del quart cinturó, ni els efectes negatius que tindrà per a la nostra comarca. És del tot sabut que els moviments ecologistes s´oposen aquest projecte que com sempre en nom del progrés ens volen imposar els poders polítics i econòmics. Del que vull parlar és del trist paper que ja comença a fer Iniciativa per Catalunya, no cal anar massa lluny, a la campanya electoral per les eleccions al Parlament del passat 1 de novembre, un dels lemes d´aquesta formació era: Ecologistes de debò. I qui s´ho creu això? Doncs veient el posicionament que han pres davant la manifestació de Sabadell, penso que ningú. Des de dalt, com sempre funciona aquest formació hereva del Partit Comunista, van donar la consigna de que cap càrrec important havia de participar en la protesta contra el quart cinturó. I no n´hi va participar cap. En canvi si que s´hi van veure un diputat de ERC ,i fins i tot el flamant diputat ecologista dins les llistes Socialistes, senyor Oms. Com poden tenir la barra Saura i companyia de presentar-se com ecologistes. No tenen vergonya, ja comencen a fer el que sempre han fet des de la transició, empassar-se tot el que els poders econòmics dicten, tot per apareixer com a bons minyons amb no se quina suposada estratègia per transformar la realitat. Però és lamentable, el que sempre acaba passant és que son ells qui es tranformen traïnt i desilusionant al seu electorat. Tot plegat una pena.

Suportar la dreta Espanyola ( i II )

Tenim en l´actualitat una situació política molt confusa. D´una banda resten encara molt països governats per partits comunistes ( Xina, Vietnam, etc..) que porten endavant una política de producció econòmica totalment aliada als poders industrials i financers del capitalisme mundial. Dins aquest països podem trobar els mateixos principis que regeixen als països capitalistes occidentals, és a dir: societat de consum, principi de redibilitat, competència, llei de la societat de mercat i explotació dels treballadors. Tenim també els països subdesemvolupats on la pobresa i l´explotació sotmet a les classes populars a una situació d´opressió i esclavatge sense dissimul. I finalment tenim els països capitalistes desemvolupats, on domina el sistema democràtic basat en els tres poders, on els drets individuals son un principi inqüestionable. L´Estat Espanyol es troba dins aquest últim grup, amb les seves peculiaritats. La primera i més important és que globalment és un pais que ha entrat recenment en aquest grup de països democràtics desemvolupats. Fins els anys setanta Espanya vivia sota una dictadura civico-militar, i només des dels anys seixanta va començar a millorar el seu estatus econòmic, per donar un gran salt en els anys noranta, a conseqüència de l´omogenització produïda per l´entrada a la CEE.

Una altra característica de l´Estat Espanyol son les seves diferències internes quant a desemvolupament cultural, econòmic, social, i històric. Realitats nacionals com Catalunya i Euskadi, han guardat una unitat pròpia i un sentit en si mateix que s´ha vist constantment enfrontat al poder de l´estat i la dinàmica social espanyola. Aquests xocs han estat constants al llarg dels últims segles. I sempre han anat en un sentit, intentar uniformitzar l´estat per part espanyola, i restar poder a Catalunya i Euskadi. A banda d´això trobem que els representats de les classes conservadores espanyoles, és a dir: la dreta de Espanya, és molt més anacrònica i conservadora que les dretes de Catalunya i Euskadi. La dreta espanyola sempre ha anat aparellada a repressió, ultra-catolicisme, anti-progressime, anti-llibertat, i moltes altres lacres socials que dins el món capitalista occidental existeixen però no son dominants. Les actituds de la dreta espanyola ens han conduït a guerres sagnants, i dictadures repressores i retrogrades que en cap cas haguessim hagut de soportar d´unes dretes nacionals com les de Catalunya o Euskadi. És per això, i d´altres motius també prou importants, que Catalans i Bascos em d´empendre sense més dilació el camí de la llibertat, que només s´aconseguirà amb processos d´autodeterminació que ens deslliurin per sempre més de l´opressió d´un estat espanyol que per defensar els seus privilegis no ha dubtat mai en utilitzar la violència i la força de les armes a qualsevol preu.

Suportar la dreta Espanyola ( I )

Les circunstàncies històriques que hem viscut durant el segle XX, principalment l´experiència dels governs i els sistemes anomenats socialistes, fruït de la presa de poder per part dels partits comunistes, encapçalant en molts casos la lluita revolucionària d´amplis sectors de les classes populars i mitjanes més compromeses. Han conduït a l´esquerra a una crisi que ha ressituat els conceptes nascuts al segle XIX al voltant de les experiències de la Revolució Francesa, i les teories Marxistes. Si bé al si dels moviments revolucionaris internacionals van surgir diverses estratègies, coseqüència de les lluites internes i les diferents visions teòriques respecte a la lluita del proletariat i les classes més desafavorides. Des de la socialdemocràcia que planteja una reforma pacífica del sistema dins les regles del joc democràtic burgès, passant pels partits comunistes, ja citats, que han adoptat diverses estratègies que van des de la lluita armada i la revolució violenta, a actituts que sovint poden confondres amb la socialdemocràcia. Fins a l´anarquisme que ha adoptat diverses praxis que van des del sindicalisme revolucionari, l´activisme armat, o la creació de mons alternatius dins els sistema capitalista.

Actualment, a causa dels fracasos i del desprestigi de les esquerres a l´hora de gestionar el poder aconseguit pels diversos mitjans, que en molt casos han conduït a la dictadura repressora i/o la corrupció dels aparells governants. Afegint-hi la millora del nivell de vida en els països democràtic-occidentals conduïts per la burgesia i la llei del mercat i del consum. No sols ha situat als moviments d´esquerra en una profunda crisi, ans també han ressituat els conceptes amb els quals va nèixer. La presió continua dels poders econòmics, en aliança als mitjants de comunicació ha servit per aprofitat aquests fracasos de les experiències, als quals l´esquerra no és aliena en molts casos, per reconceptualitzar el sentit del moviments socials progressistes. En l´actualitat s´ha subvertit per part de la dreta la idea de que l´esquerra defensa les idees de llibertat, justícia per a tothom, igualtat, progrés, etc.. etc.. En el present la població ja no associa esquerra amb lluita pels interesos de les classes populars i a repartiment de la riquesa. I tampoc s´associa dreta amb defensa dels drets dels privilegiats, consevadurisme i oposició als canvis i el progrés. Fonamentalment no és així perquè els pactes entre l´esquerra sigui socialdemòcrata o comunista, conjuminats amb l´adveniment de la societat del consum i l´abundància ( de moment només en el món occidental i sectors del món subdesemvolupat ), més l´ajut dels avenços científics, han donat pas al que s´anomena societat del benestar.

Infomació manipulada

Qui normalment circul.la per les pàgines d´internet haurà observat que les notícies que es destaquen moltes vegades transpiren una ideologia conservadora fins i tot d´un preocupant radicalisme. Les pàgines inicials de Yahoo España, Hotmail España, Terra España, estan sota control d´elements que podriem encuadrar perfectament a les joventuts del Partit Popular, o més a la dreta encara. Sense anar més lluny,avui mateix, si entraveu a la pàgina de Yahoo España trobaveu dos titular que fan por: Holanda, ganan los democristinanos pero suben los extremistas. ETA, Bono avisa que se esta negociando con gente peligrosa. Aznar asistirá a la manifestación de la AVT contra ETA en Madrid. Evidentment, darrera d´aquests titulars el desenvolupament d´amdues notícies era d´una parcialitat manipuladora com ja ho son d´entrada l´elecció de destacar aquestes informacions. Jo em pregunto: Qui hi ha al darrera d´aquestes corporacions multimèdia d´Internet.? Com podem defensar-nos d´una manipulació informativa tant greu? Crec que de moment l´única arma que tenim és la denúncia constant i com al cap i a la fi aquestes corporacions són Multinacionals i es basen en la rendibilitat de les seves pàgines, convé que presionem al màxim perquè un grupet de gent enquistat en aquestes coorporacions a nivell de l´Estat Espanyol deixi pas a una visió més plural i democràtica de la informació, lluny d´aquesta premeditació anti-democràtica i manipuladora.