La nit passada mentre feia temps esperant que m'arribés la son, vaig sentir una frase en boca d'un tertulià, a la Televisió Espanyola. Una frase que hauria d'ésser emmarcada i estudiada perquè defineix una forma de pensar. Si es vol dir així, una ideologia que ha imperat entre els sectors dominants a la península Ibèrica des de l'edat mitjana. No diré el nom del tertulià, però si us diré que és d'origen sevillà, i que és del diari madrileny ABC.
Però abans d'entrar directament en la frase, cal dir que aquest fenomen tant espanyol de la tertulia, demostra fins a quin punt la societat es mancada de criteris, i de coneixements per elaborar una opinió pròpia.
A la resta del món, les tertúlies no existeixen en els mitjans de comunicació, en tot cas són debats, i els actors d'aquests debats són persones expertes en cada matèria tractada.
La tertúlia és un signe més de subdesenvolupament cultural, i polític d'Espanya. La formen individus que parlen de tot, i no saben de res en concret. Són una mena de cort que acompanya el poder, viatja en els avions oficials, i fa seguici del poder polític a costa dels impostos dels contribuents.. I a banda de donar-se la gran vida amb viatges, sopars, etc..etc.. Torna com a moneda de canvi, com a pagament dels seus serveis, pura propaganda a favor de l'estat monàrquic-constitucional, filo centralista, post-franquista. El tertulians són escollits entre els que més baba han deixat caure besant les mans del poder ètnic-econòmic-polític, i religiós espanyol.
Un gran part del retrocés, l'immobilisme, i tendència retrograda a la política espanyola, s'ha d'agrair aquestes tertúlies de farts de genuflexions que han proliferat a les televisions, i a les ràdios.. Un fenomen que en el primers anys de la restauració monàrquica no existia, i que va venir de la mà del retrògrad Partido Popular.
Tornem doncs al tertulià, i la seva frase: ¿Por qué se debe bajar el IVA a la cultura y no a una lata de berberechos..? Aquesta és la frase..
Em sap greu per la gent que pensi així.. No argumentaré res per fer-los canviar l'opinió, car en principi, diguem que d'entrada és millor no perdre el temps. I deixar-los a tots plegats en la muntanya de deixalles impossibles de reciclar. Tan sols esperant que siguin soterrats, i que en podrir-se formin metà, i explosions sota terra.. Serà el seu problema..
Salvem-nos la resta..
¿Por qué se debe bajar el IVA a la cultura y no a una lata de berberechos..?
Pregunta del tertulià, donant suport aquesta bestial pujada de l'IVA cultural que l'ha situat al capdavant, impositivament a Europa. En alguna cosa els espanyols havien de ser al capdavant, clar que n'hi ha moltes altres, com: l'atur, la corrupció, la justícia polititzada, la impunitat davant els crims de la dictadura, la desigualtat social, els salaris baixos, el baix índex de lectura, i comprensió, etc..etc.. Hi ha moltes coses més totes elles ben galdoses..
No vull en aquest article entrar en un debat amb l'imbecilitat de l'afirmació: ¿ por qué se debe bajar el IVA a la cultura y no a una lata de berberechos..?
Però què transpira la frase? Transpira una realitat que he posat de manifest moltes vegades en aquest bloc.. Les classes dominants espanyoles emanen d'una visió del món totalment primitiva.. Molt lligada al catolicisme radical conservador, que ha estat el pal de paller del que s'anomena Espanya.
Si, com he recordat aquí. Luter feia riure els seus alumnes amb aquella frase: Si l'església té 12 apòstols, 14 estan a Espanya. Volia dir que Espanya no hi havia res a fer, representava dins l'església el més tronat, carca, retrògrad, i immobilista. Els campions d'aquella doble moral que tant va combatre Luter, allò de predicar la santedat, i després violar criatures..per exemple. Hi ha molts altres exemples de doble moral catòlica que podrien ser catalogats de malaltia psicològica, o degradació moral.
Com sabeu tots, gràcies a Luter, i al protestantisme, Alemanya va convertir-se en un país avançat, tot i els sotracs impresentables que se li podem tenir en compte, com el Nazisme; que té poc a veure amb la visió protestant, i més amb conceptes atàvics de nació, barrejats amb por al comunisme, i una crisi econòmica brutal. Espanya tampoc se'n va veure lliurada, sols que en comptes d'estendre la guerra fronteres enllà, la va tenir fronteres endins. Una persistent, e història persecució dels qui desafien el dogma que representa el poder tradicional espanyol.
Però seguim amb la frase. Els protestants, com tothom sap, afavorien l'autogestió de la gent, i com a primer pas era l'accés a la lectura. L'alfabetització, encara que només fos per poder llegir la Bibilia, o interpretar-la..
Això ha fet que en general els països protestants siguin molt més cultes, i més avançats que els catòlics. De fet, els països catòlics han acabat essent països colonitzats, sigui econòmicament, o culturalment, pels països protestants.. Catolicisme hores d'ara és sinònim de pobresa.. És el gran llegat d'Espanya a Llatinoamèrica..
França es va deslliurar d'aquest camí amb la revolució francesa. Ben cert que van tenir que tallar molts caps a la guillotina. Una cosa que sento sovint aquí darrerament, la gent diu: ens falta posar una guillotina al centre de cada poble.. Però l'espanyol, ja sabem que només opina en tertulies, i en el bar, i d'aquí no surt.
El poder tradicional espanyol sempre es va basar en la ignorància.. Sobretot la del poble. La cultura era la interpretació que l'església feia de tot. La idea estava en mans de l'església, i amb la idea, el poder de mantenir sempre el mateix ordre. La prèdica era la submissió, i una eina fonamental era mantenir la població en la ignorància. L'aristocracia, tenia l'església, el funcionariat, i la repressió armada. Ni tant sols l'importava la cultura, més enllà del valor que pogués tenir un quadre o una escultura. De vegades ni això.. Antigament l'art s'utiltzava per mostrar riquesa o per impressionar.. Però no era un valor en si pel poder..
Digueu-li reconquesta, digueu-li Fernando VII, digueu-li Franco, digueu-li Partido Popular.. El mecanisme és el mateix, per això la frase: ¿Por que debe bajar el IVA a la cultura y no a una lata de berberechos..? És una frase que resumeix la ideologia dominant Espanya durant els últims sis segles. Amb períodes excepcionalment contraris que sempre han acabat a sang i foc, reprimits..
Per això, personalment fa temps que em dic a mi mateix: No té cap sentit lluitar per idees en un país, on l'únic que té cabuda és la lluita per interessos. És igual si són de baix o de dalt. La traducció és senzilla, només el benefici palpable mou aquesta societat.. ¿Por que bajar el IVA a la cultura y no a una lata de berberechos..? La frase és certa per l'entorn on vivim, fet per aquesta manera de pensar..
