Poc s'ha escrit sobre el que ha representat i representa la por a la història de la humanitat. Des dels primers temps, amb els éssers humans ja convertits en una espècie amb capacitat de pensar i raonar, la por apareix com una presa de consciència de la pròpia existència davant els fenomens desconeguts de la naturalesa, i les amenaces contra la vida que de maneres diferents posaven en perill l'existència dels nostres avantpassats.
Aviat, un cop consolidades les societats, amb la creació de les ciutats, les estructures de treball i funcionariat, i el poder. Determinats sectors dominants o amb aspiracions de dominar a la resta, van adonar-se de la capacitat de control que podien exercir sobre la societat mitjançant la manipulació del sentit de la por en els individus. Les religions van ser un instrument esplèndid per generar, canalitzar i controlar la por dins les pròpies societats. D'aquesta manera s'aconseguia sotmetre a la població més enllà de les amenaces armades, facilitant a les classes opressores una eina per poder perpetuar el seu estat de domini davant de la submissió de la majoria esclava i productora.
A l'època moderna, els mecanismes de la por s'han perfeccionat i sofisticat, amb l'ajut dels mitjans de comunicació i propagació, amb l'imponent avanç de la capacitat de violència i assassinat, que s' han posat en pràctica en les terribles guerres del segle XX. I la pràctica mil vegades experimentada pels grups secrets, des de la CIA i altres agències, o elements i organitzacions d'origen divers i ocult. El terrorisme s'ha convertit en un dels elements més importants de control de la població, i quan no la propaganda generalitzada i augmentada sobre els efectes de la delinqüència sobre les societats humanes. Generen un estat de por sobre la població que és altament tòxic i manipulant.
Mentre els que creen aquests estats de terror, viuen tancats darrera muralles, fil ferrades i vigilàncies de tota mena. Desplaçant-se en secret o aïllats de tota relació amb l'entorn, sempre pendents de l'amenaça, creant una relació fictícia i teatral amb els seus governats. La població en general ha de patir les campanyes de terrorització temporal que els qui controlen la por viuen permanentment.
Les estructures de les nostres societats tendeixen cada cop més a deixar com a petjada permanent en la ment humana, aquesta por patològica que porta importants sectors de la població a viure en estats prolongats o indefinits de desequilibri psicològic.
Quan més complexa vol ser la relació dels individus amb l'entorn, més crític acaba sent el seu estat de control de les pors interiors i exteriors. Quan més enllà es vol anar amb el model de vida estandaritzat pels mitjans, més creix la inseguretat de les persones i més esclaves son de la por.
