Aquesta és una opinió de carrer que he sentit varies vegades viatjant per Llatinoamèrica, parlant amb la gent. La vaig sentir per primera vegada a l'Argentina l'any 2000, i l'he sentida l'última vegada a la República Dominicana, aquest darrer any, fa uns mesos.
Només hi ha una gran diferència respecte els protagonistes de la frase.. Si a l'any 2000 la gent es referia al poder polític, i econòmic a l'Argentina.. Aquest 2013, a Sto. Domingo es referien a Espanya, als polítics espanyols amb connivència amb el capital. En aquest cas no es referien a la sempiterna denúncia d'espoliació per part dels espanyols sobre les riqueses americanes. Això ja se sap, ara no és notícia perquè tothom ho té aprés, encara que no se'n parli. Prou problemes tenen els espanyols amb la immensa quantitat de lladres que els governen, no cal que els recordem una vegada més allò de: os llevasteis todo el oro. Pensen en aquelles terres.
No es necessari tampoc que parli del president del Barça, perquè ja n'havia parlat. Sobretot amb les notícies que apareixien a Brasil.. I aquest home ja feia anys que corria; tot i així, els socis del club el van escollir.. Per que diguin després que els catalans no són com els altres espanyols. Vull dir, que ja se sap que els corruptes són escollits una, i altra vegada, malgrat vagin públicament coberts de merda.
Això és un problema d'aquesta societat, una societat sense massa cultura política, ni potser de cap classe..Una societat que havia d'estar sotmesa per la força al jou de la religió catòlica més retrograda, i ara no té cap principi ideològic perquè n'ha sortit escaldada de tanta penitencia per la força..
En tot cas és molt preocupant veure els índexs de lectura dels peninsulars.. De fet crec que alguns no han obert un llibre en sa vida.. I si els donéssiu tal artefacte, no sabrien com va la portada, o com es passen els fulls. Però encara hi ha un agreujant que no trobareu en cap país del món.. Només a Espanya.. De veritat, que això no ho trobeu ni aquells països que alguns despectivament anomenen BANANERS.. I això és, o millor dit són, aquests personatges que farden de la seva ignorància.. Per dir-ho més clar.. Aquells qui xulegen de no haver estudiat, o llegit, o no anat mai al teatre, o museus, etc.. En comptes de donar-se vergonya, com passa arreu del món. Aquí tenim una immensa tropa, molt influent, que es vanagloria de la seva estupidesa. Tot i que ells no se'n consideren d'estúpids..
A canvi, no es perden cap programa esportiu, i fins i tot practiquen l'esport.. I per ells és la única cultura vàlida: l'esport..
I com no hauria de passar que sempre guanyen els corruptes.. Si al cap i la fi, l'esport tampoc es concep com un pràctica sana, i lúdica. Sinó només en la seva vessant competitiva, de guanyar.. I guanyar acaba essent, guanyar a qualsevol preu.. Si cal amb trampes, i foten els contraris, o competidors..
Vist el panorama, no és estrany que qualsevol ignorant amb una mica d'oportunisme, i sobretot amb molta ambició, es faci amb el protagonisme. Sigui en la política, en els negocis, en la cultureta, etc..
ELS CATALANS TENEN LA CULPA DE TOT, I TAMBÉ DE LA INDEPENDÈNCIA DE CUBA I DE FILIPINES.
L'altra dia escoltava una entrevista a l'ex-president de la Junta d'Extremadura, el socialista Rodríguez Ibarra. Un personatge que gràcies a la dictadura, i sobretot a la fantàstica transició, en comptes d'ocupar el lloc que el destí li tindria justament reservat. O sigui: la foscor d'una petita oficina de "províncies", com a funcionari xupa-tintes, sense cap perspectiva d'escalada social o professional. Gràcies a la suposada "revolució" dels de sota, durant la transició, va aconseguir arribar ben amunt, dins el seu partit, i la seva regió.
Segons aquest senyor, els catalans són els culpables de la independència de Cuba i de Filipines. I de molts altres mals, perquè no va parar de blasmar en tota l'entrevista. És clar, ben atiat pel periodista entrevistador de TVE, que va fer el seu goig, com aquell que porta el ramat al seu corral..
Això de Cuba i Filipines és una de les més grans estupideses que mai he sentit. Segons Rodríguez Ibarra, el proteccionisme que sempre ha imposat Catalunya a l'estat, per salvar la seva producció industrial, va fer que els cubans, obligats a comprar productes només peninsulars, i a vendre els seus a canvi. S'afartessin d'Espanya, revoltant-se, anant a lluitar per la independència.
Vist el panorama social del carrer, no m'estranya que molts s'ho creguin.. Obviant tota la història de Cuba per lliurar-se del jou espanyol. Cuba a finals del segle XIX, ja estava més avançada que la seva metròpoli. De fet el primer ferrocarril de l'estat espanyol es va construir a Cuba, abans que el primer de la península, el de Barcelona a Mataró. No cal explicar la guerra de Cuba, amb la bèstialitat aplicada pel poder colonial; diuen que els primers camps de concentració com tals es van crear a Cuba per tancar la població sospitosa de donar suport al moviment independentista. No cal citar l'aplicació de l'assassinat, la tortura, l'extermini, la fam, etc.. Que els espanyols van aplicar al poble cubà. Per això hi ha llibres, per qui sàpiga com funcionen els llibres, es clar.
NO SOY NACIONALISTA, PERO. NO SOY RACISTA, PERO. ALGUNS DUBTARIEN DEL SEXE QUE TENEN, SOTA AQUESTS PARÀMETRES.
Preocupant és negar l'evidència, i sempre a Espanya hi ha un munt gent que apunta cap un lloc i dispara, mentre fa creure que mira cap un altre. Quantes vegades em sentit allò: No soy nacionalista, pero..O no soy racista, pero, O los nacionalistas son los otros.. Tot seguit, aquestes frases acaben demostrant el contrari que l'entradeta vol fer creure.
Això és no tenir ni idea dels paràmetres que la ideologia marca en la expressió, i en la presa de posició. Com si fent aquesta excusa, ja es salves tot el discurs posterior com a neutral. I les paraules no són mai neutrals, i les opinions tampoc. El primer que hauriem de preguntar a les persones que construeixen els seus discursos d'aquesta forma és: si l'aprenentatge de les dades que aporten els han vingut per interdicció divina, o realment, com quasi sempre acaba essent, ve de fonts totalment parcials, poc profunditzades. Les quals, mai abans de donar-les com vàlides, o com dogma de fe, no han estat prèviament contrastades amb opinions diverses, i contraries..
Com ja he dit aquí, segles de catolicisme radical porten implícits una manera d'afrontar el coneixement, i les idees. Indiferentment de la ideologia, sempre s'acaba per adoptar una veritat absoluta, un dogma de fe. De vegades, quan més radical pitjor, més mal ocasiona al actor, i a la seva àrea d'influència.
pd: els índexs més alts de lectura es troben en els països més avançats, social i econòmicament. Alemanya, Anglaterra, etc.. Què va primer l'ou o la gallina..? A l'hora de la veritat, no importa massa; veure la cultura només com un instrument també és una visió molt pobre. Les coses es fan per gust, per plaer, per educació, etc..Perquè el que es fa per obligació mai és un bon exemple de res..I si es fa com obligació, sempre serà un nyap, i mal fet..
