Sempre me'n adono, mai es veuen igual les coses des del que podríem anomenar centres desenvolupats, que des dels territoris, i estats socials perifèrics.. Aquests darrers anys s'han accentuat les visions de dominador, o cultura "superior", sobre les que s'havien fet un espai durant els anys seixanta, setanta, i part dels vuitanta.
L'actitud és la d'un centre imperial, que s'imposa en tots els aspectes socials, i humans. Un plantejament que frega, o obertament és racista.
La mateixa actitud que tenien els romans de Roma, respecte els pobles perifèrics del seu imperi, o els que anomenaven bàrbars, és l'actitud que avui marca el comportament de gran part de la població.
La majoria dels qui interaccionen del centre cap a la perifèria no semblen disposats a fer-se gaires preguntes. Com tampoc se les fan les classes "imperialitzades" de la perifèria, que en el fons no deixen de ser una expressió absolutament colonitzada pel centre.
Els treballadors, els pobles originaris, els pobres són tan lluny del contacte amb el centre imperial, com de les classes perifèriques colonitzades..
Fins i tot, hi ha aquell aparent món progressista de la cultura, la intel·lectualitat o la universitat que acaba aplegant centre imperial, i perifèria colonitzada. De vegades s'aplica a si mateixa una capa pintada de "tradicions i pobreses", que sols serveix per justificar una mena progressisme, art o intel·ligència, sense mai admetre un compromís real amb les majoritàries capes pobres, o menystingudes que poblen majoritàriament la perifèria. En aquest món perifèric el classisme s'exerceix amb tota brutalitat per part dels qui no són o no volen ser: "masses embrutides"..
El centre imperial també exerceix aquest classisme, però amaga el racisme sota uns papers que declaren igualtat fictícia de drets..
Es parteix d'un desconeixement absolut de la realitat per part dels centres imperials, i les perifèries colonitzades. Tot coneixement passa per un filtre "cultural" que només accepta l'admès per la ideologia del centre imperial. Tan desconeixedors, manipulats o manipuladors, són els qui basen el coneixement de la perifèria en base un cultura de suposats caires universals. Doncs en el fons només accepten el que els reflecteix, mai trenquen el mirall per saber el que realment hi ha darrera. El consumidor cultural del centre imperial, i la perifèria colonitzada en té prou amb el que acontenti o amplií l'únic camp admissible..
Són actituds massa difícils de canviar, perquè no es volen canviar.. Tan senzill com saber que viure millor que la majoria és considera un dret, i no importa massa si aquest dret s'exerceix a costa de sotmetre els "inferiors"..
En això, res te a veure una definició ideològica esquerra-dreta, es tracta d'un concepte de dominador contra subjugat, no importa si es vol endolcir amb ideologia.
El valor de la vida dels individus de les masses perifèriques, sempre filtrat pels mitjans centro-imperials, no deixa de ser semblant al d'una formiga. N'hi ha tantes que res significa esclafar-ne mil o un milió.
