Què passarà amb la moneda única europea? Poc més de 10 anys d'existència, i una crisi global del capitalisme l'ha posada contra les cordes.
Abans de tot m'agradaria referir-me una opinió que se sent en determinats sectors de l'esquerra, aquella que afirma que: alguns han provocat la crisi per guanyar diners.. Com si hi hagués un poder tot poderós que determina el bé, i el mal. Una opinió així només pot sorgir en un país que ha estat sota el paternalisme catòlic i dictatorial. Sembla que molts sectors de l'esquerra espanyola, mai han trencat el seu cordó umbilical amb el franquisme. Fins i tot, podríem dir que gran part de l'esquerra espanyola és ideològicament tant franquista com la dreta.
Qui no ho entengui és que basa les seves posicions ideològiques només en l'enunciat, oblidant l'efecte moral, i filosòfic que guia les seves actuacions.
Dir que la crisi actual del capitalisme l'han creat elements interessats del mateix capitalisme, és ignorar estudis econòmics com els de Karl Marx, i cito Marx perquè sense ell no es podria entendre l'existència de l'esquerra mundial.
En el fons qui diu: la crisi l'han creat ells, referint-se els poders financers. Dona per assentat que el capitalisme és un bon sistema, i que si no fos per la mala fe d'un grupet, funcionaria de conya. Això ens torna a fer pensar en quan poc d'esquerres són alguns que es diuen tals, i quan interessats són. No volen pas construir una nova societat, sobre noves bases de comportament, morals i filosòfiques. Amb unes noves bases de propietat que sigui col·lectiva i social. No, el que volen es continuar essent els "privilegiats" dins el capitalisme. Privilegi que els dona el fet de ser els eterns dissidents. Renunciar una societat capitalista que els ha enriquit en base el crèdit, i el consum, per viure en un societat més igualitària on el luxe, i la propietat privada és mínima o inexistent. Això no agrada a molts, estic segur que prefereixen les desigualtats del capitalisme, l'explotació dels països del tercer món, a canvi de seguir tenint un tren de vida superior.
Però les coses, arriba un moment que s'acaben, i ni el sentit paternalista que formà certes esquerres, com he dit abans, en la peixera dels taurons del franquisme. Que adaptà aquesta esquerra a respirar dins en aquella peixera, que la conduí pels camins de l'amiguisme, la corrupció, i el tribalisme ( si ets dels meus, i et poses a rebre ordres t'ajudo, sinó no ). Tot plegat s'acaba. O almenys la gent s'ha adonat que no hi ha grans diferències entre la dreta, i l'esquerra. Torno a dir-ho, ambdues son filles del franquisme, una per donar-li suport, l'altre per combatre'l amb els mateixos arguments: l'autoritarisme.
L'Euro s'acaba, encara falta per saber com serà aquesta mort. Però el que és segur és que serà ben traumàtica, sobretot per les classes mitjanes i baixes europees. Alguns que tenen diners també s'arruïnaran, d'altres es faran rics, no sense risc. Vull dir que som davant una crisi econòmica molt greu, podria comparar-se a la dels anys vint. El que passa és que encara no sabem com evolucionarà, doncs només som als prolegomens. Hem de tenir en compte que la crisi dels anys vint, va durar uns trenta anys, potser més.. Evidentment uns en van sortir abans, altres després, i milions de persones no en van sortir mai, car van deixar-hi la pell.
L'Euro a penes serà una fulla seca que s'emporta el vent tardoral, només un petit accident global. El més segur és que per Europa sigui el final d'un tipus de societat característica. El futur d'Europa són les societats americanes. Per saber quin serà del futur espanyol cal mirar societats com la xilena, la peruana, la colombiana. Altres com Alemanya s'assemblaran més a Estats Units.
El gran problema és que som davant d'un bulldozer que s'emporta tot per davant, i és impossible invertir el sentit de reculada. És com una llei física, quan un objecte esta en acceleració és fa impossible imprimir-li una força en sentit contrari. No s'atura fins que no s'estavella contra una superfície. Això ens constarà una o dues generacions.
I el futur d'Espanya és ben negre, al cap i a la fi, si miren la història: les opcions progressistes en aquesta regió del món, només han triomfat quan els conservadors han deixat pas. Vull dir que les forces d'esquerra mai ha guanyar per la força, però en canvi sempre han estat enderrocades per la força de la dreta.
Ja he sentit moltes vegades últimament a gent dient que el que faria falta és una guillotina. Vull dir que a l'estat espanyol mai s'ha passat per un procés com el que va tenir França amb la Revolució, i Robespierre. Potser tenen raó. El que estic segur és que aquesta banda de la frontera, la majoria dels morts, i víctimes de les matances, sempre han estat els pobres, els liberals, els anti-clericals, o les esquerres. Això ens hauria de fer pensar.
El que encara em sembla més greu és que a sobre sempre ens han explicat la història al revés, vull dir que els aparells de control ideològic sempre han estat en mans de la dreta, i han acabat culpabilitzant sempre les esquerres de totes les violències, i desgracies. Quan en realitat no ha estat així, i ha sigut al revés. Potser algun dia els haurien de donar el gust de que fos veritat. Aleshores s'acabaria definitivament el control ideològic de les dretes, doncs no els quedarien peons per seguir mentint, i manipulant la veritat.
