- Algú no fa molt em va dir:
- Sempre es diu que el votant de dretes, en general és molt més ignorant que el votant d'esquerres. Que no s'hi mira tant a l'hora de votar. Que és més visceral que racional, etc.. etc.. I no és pot negar. L'evidència l'hem tinguda aquests últims anys quan els més corruptes, elecció darrera elecció, ha aconseguit revalidar el poder, de manera aclaparadora. Aquest fet ja ens hauria de fer pensar quina classe d'electorat té Espanya, i quina classe de democràcia és.
- Per tant arribem a la mateixa conclusió del qui abans em comentava el seu desengany amb la democràcia.. Però jo afegiria una cosa, perquè penso que no es pot arribar a la diatriba que podria oferir un feixista, que diria que és millor una dictadura que una democràcia. La meva conclusió, crec que la he reiterat moltes vegades en aquest bloc de moltes maneres, i formes, és que la ignorància anul·la qualsevol possibilitat d'exercir una democràcia.
- Des de la dictadura, i posteriorment, passada l'època de politització, amb explosió de consciència de la transició, s'ha fomentat la despolitització, i la ignorància de la població. Hi ha excepcions evidents dins això que anomenen Espanya: Euskadi, Navarra i Catalunya. Potser algun lloc més, circumstància que denota que realment estem parlant d'altres països. Tot i que Catalunya més que patir despolitització, que també, és víctima d'un engany dels qui utilitzen el sentiment nacional per manipular políticament la població per afavorir els interessos d'unes elits socials. Cosa que no deixa de ser lamentable. Perquè tot es perd en sempiternes elucubracions, i rius de paraules que realment no mouen el país de lloc. Catalunya no sols esta estancada des de fa dècades, sinó que ha començat un retrocés que pot conduir a la seva fi com a país. I el que no vegi això és que viu aïllat de la realitat del carrer, i de les zones on més població hi ha concentrada.
- Però anem al principi, no sigui que ens perdem.
- Rajoy, aquest individu gris que en alguns llocs d'Europa diuen, que més que president de govern d'un estat, sembla funcionari d'un petit ajuntament de províncies. Dona la mesura de la ignorància dels espanyols, és el fidel reflex d'un país en total decadència, víctima de fantasies tal com que la riquesa és un manà que cau del cel. Que només cal tombar-se a prendre el sol, i veure com plouen els bitllets. Rajoy és l'Espanya del Lazarillo de Tormes. Aquella Espanya que tornarà, la dels brivalls, dels espavilats, dels pícars.. Que realment per molt llestos que es creguin, mai deixaran de ser pobres, i miserables, sobretot culturalment..
- Espanya retrocedeix 200 anys, justament ara que molts països d'Amèrica van celebrant els seus vi-centenaris de la independència d'Espanya. Una independència, que cal no oblidar, fou per les armes, i amb acord de la majoria dels sectors socials. Sota uns principis revolucionaris sorgits de la independència Nord-Americana, i la Revolució Francesa.
- Crec que alguns independentistes catalans pateixen de la mateixa al·lucinació espanyola; que estirant-se al sol, els regalaran la independència. No m'estranya. Quan hom puja un cotxe per fer un llarg viatge, millor mirar quins són els acompanyants, perquè al final, potser que et deixin tirat enmig d'un desert, després de robar-te la roba, l'equipatge, i la cartera.
- Però tornem a Rajoy, i el seu grau d'intel·ligència. Fa anys en ple desastre ecològic del Prestige, a les costes de Galícia, aquest senyor ja va deixar anar allò dels "hilillos de plastilina" que sortien per les esquerdes del petrolier enfonsant. Ara he tornat a recordar això, sentint: "No és un rescate, hemos pedido una línia de crédito". No se perquè aquest home té tanta obsessió per les ratlles, les línies, el filets. Tindrà a veure alguna cosa que és gallec, i a Galícia molta gent va fer diners introduint cocaïna il·legalment a través de les costes. Bé, siguin línies, ratlles, filets, o no se què, el personatge que tenim com a president de govern, resulta histriònic, i decimonònic.. Però al cap i la fi, molt en la "línia" d'una Espanya que cau enrrere, un país en clar procés de tercermundització.
- I qui pensi que és un exageració utilitzar "tercermunditazció", només cal que doni un cop d'ull quins són el paràmetres econòmics de qualsevol país dels anomenats del tercer món, per veure que tot s'encamina a, l'estat nacional espanyol, vers convergir amb aquests paràmetres tercermundistes.
- L'economia espanyola és cada dia més una economia de grans corporacions, i empreses, grans bancs monopolitzadors del capital en circulació, i fora d'aquí, tot, cada dia s'assembla més un desert. No hi ha res econòmicament sostenible. Per tant, anem cap a una pobresa endèmica, molt acord amb una ignorància endèmica.
- Polítics com Rajoy serveixen els interessos dels grans capitals, i com que són aquests els que decideixen sobre la vida i la mort dels ciutadans, no importa massa si el qui fa d'home de palla, el cap aparent d'un govern, és un cap de vent o un tros d'ase..
- Però per veure con s'analitza veritablement el cap de govern espanyol, millor que doneu un cop d'ull als diaris del món. Ni ha per llogar-hi cadires, se'n riuen del patetisme del president de govern espanyol, el pepero Rajoy.
- Una última cosa, lluny de calmar els mercats, com diuen, la prima de risc espanyola s'enfila dels 500, i ja començar haver-hi veus que diuen que amb 100.000 milions de préstec no es resoldrà el problema "espanyol". Ja ho vaig dir en l'anterior article. Acabem d'entrar en un dinàmica destructiva on cada cop estarem més endeutats, cada cop més pobres, cada cop amb menys serveis públics, i socials, esclaus de pagar els interessos d'un deute que s'anirà engreixant sense fi. Tot, fins que no quedi una gota de suc per extreure, aleshores deixaran els espanyols tirats com un llauna rovellada, inservible.
Rajoy-landia
Financial Times i The Guardiancomparteixen titular: "Rajoy anuncia el rescat bancari com un triomf". The Guardian acusa Rajoy d'haver "donat munició a Grècia, Portugal i Irlanda" per reclamar una renegociació després de presentar el rescat com una injecció de fons sense contrapartides. Aquest diari ironitza amb la "fervent passió pels esports" del president espanyol i diu que "no es va disculpar per viatjar a Polònia per veure Espanya empatar a 1 amb Itàlia, i només va lamentar que no podia ser a la mateixa hora a París per veure Rafa Nadal a la final del Roland Garros".
Premsa alemanya
"Egoista i superficial", així qualifica el diari conservador alemany Die Weltel paper del president espanyol en el rescat financer anunciat el cap de setmana. El Süddeutsche Zeitung es pregunta si el govern espanyol "sap el que es fa: primer va dir que podia fer front per si sol als problemes, ara demana el rescat bancari... què vindrà després?". El Frankfurter Allgemeine apunta que les condicions encara s'estan negociant.
Premsa francesa
El francès Le Monde recull a l'article d'obertura de la secció d'Economia que "el govern es nega obstinadament a fer servir la paraula 'rescat', en un país escanyat per l'atur i l'austeritat". Libération titula: "Rajoy, contra les cordes, demana el rescat a Europa", i diu que "no pot fer un altre pas en fals".
Premsa nord-americana
The New York Times titula: "El primer ministre espanyol treu pit, amb advertències a Europa", i les paraules de Rajoy en negar les pressions europees i la profunditat del rescat "han suposat més incertesa per a l'eurozona". Cita les declaracions d'un analista que el qualifica de 'flip-flopper', una expressió de difícil traducció que recull el soroll de les xancletes mullades en una piscina, i que s'utilitza per als polítics que canvien d'opinió constantment. També assegura que Rajoy "va ascendir amb tenacitat dins lesfiles del seu partit en bona part perquè va mantenir silencis ambigus en els moments crucials. Però per a molts això és un problema quan el país s'enfronta al repte més greu des de la Transició a la democràcia a finals dels 70".
The Wall Street Journal assegura que "Rajoy ha hagut de donar la cara, cosa a què no està acostumat, davant les enormes crítiques dels mitjans de comunicació i les xarxes socials després que comparegués De Guindos en lloc d'ell i que mantingués a l'agenda el seu viatge a Polònia. Contra el discurs del govern, el diari nord-americà afirma que "l'ajuda se sumarà a la càrrega del deute del país, que creix ràpidament".
