De tots és coneguda la rivalitat que hi ha entre Grècia i Turquia; és tanta que moltes vegades han estat apunt d'arribar a les mans, aquí per mans s'ha d'entendre armes. Son coses de veïns que no se suporten, com passa sovint amb molts països, regions, ciutats, pobles, cases d'un carrer qualsevol, o habitants de vivendes d'un mateix bloc.
El que mai s'haurien pensat els grecs és que serien caps de turc dins la Unió Europea, fins al punt que els utilitzessin com a excusa per justificar moltes polítiques econòmiques, o etzibar-lis la causa de la crisi mundial.
El primer que hem de saber és que tot és una manipulació i que hi ha molta mentida. Grècia no esta més endeutada que altres països de la Unió, i a més la seva economia és molt petita, el volum econòmic de Grècia és insignificant.
A qui salta la primera pregunta: És possible que una economia tant petita pugui arrossegar a la crisi potencies econòmiques com la Unió Europea i de retruc Estat Units?
Tot plegat és una fantasmada, el que hi ha de cert és que Grècia s'ha convertit en una mena de transportador inter-galàctic per on entren els diners prestats per una cantó, i surten per un altre cantó per anar a mans de la gran banca i el món de les finances. Grècia és un botó que fan servir els especuladors dels mercats financers per guanyar diners; l'activen i el desactiven per provocar baixades i pujades de la borsa, o caigudes del preu del deute públic.
Si mireu la historia recent de les crisis econòmiques, trobem des de la caiguda de Mèxic amb l'anomenat efecte Tequila, o la de Brasil arrossegant altres països amb el Real enfonsant-se, per no parlar de l'ensorrament del Ien i el Japó, o la caiguda dels Tigres asiàtics. Caldria que donéssiu un cop d'ull a totes aquestes crisis que han passat dels anys vuitanta fins avui. D'entrada s'ha de dir que qualsevol d'aquestes economies que acabo de citar tenen un PIB i un volum econòmic infinitament superior al grec, i concretament l'ensorrament de l'economia japonesa fa uns anys, no va ser qualsevol cosa, el Japó és una potència econòmica mundial.
Aleshores com és que Europa sembla encallada amb Grècia? Doncs ho he citat més amunt, Grècia és un transportador de diners, on uns volen eixugar els seus deutes traspassant-los a la societat per continuar fent negocis. Grècia és l'excusa per desmuntar la societat del benestar, culpant la despesa pública de tots els estralls que han fet el capital financer i els bancs.
Però hi ha un element encara més pervers que tard o d'hora farà petar la Unió Europea. L'estranya presència dels anglesos, que ningú sap que fan a la Unió Europea, doncs no s'han integrat a la moneda única, ni s'integraran, però actuen financerament com una mena de fantasma des de la City de Londres; allà és couen atacs permanents contra el deute públic dels estats europeus, i contra la moneda única. De fet els anglesos fan el que sempre han fet, pirateria. Així van enriquir-se en els temps dels imperis espanyol i portuguès, així s'ha enriquit amb les colònies, i ara continuen amb la mateixa política. Si hi hagués algú amb "pebrots" a la Unió Europea, ja hauria llançat un ultimàtum als anglesos:." O passeu per l'adreçador o fora de la Unió" Jo els expulsaria directament; imposaria barreres aranzelàries als seus productes, i impostos per l'exportació de capitals financers.. Però jo no mano a la Unió, i els anglesos continuaran "robant", i fent de pont dels seus socis nord-americans.
En el fons tot és negoci, avui els banc francesos, alemanys, espanyols, etc.. son associats amb capitals financers anglesos i nord-americans, per això no és possible posar ordre al gran robatori que s'està produint a les arques públiques europees amb l'excusa de Grècia.
Les petites víctimes com Grècia, Portugal, Irlanda, Espanya, Itàlia, tenen dos camins; un és veure com dia rera dia es van ensorrant més al fang, gràcies a les polítiques restrictives que es marquen des dels centres europeus; i l'altra és tocar el dos, sortir de l'Euro. Aquesta última solució ens la pinten com catastròfica per les nostres economies, però qui pinta el quadre té els colors. Vull dir que interessa presentar un panorama molt negre perquè ens espantem i continuem suportant les voltes que donen als cargols, com si fos la vella màquina de matar, el "Garrote Vil".. Quan més triguem a prendre solucions dràstiques més càlers amassaran la colla de lladres de la City, els bancs, i els capitals financers internacionals. I més endeutats ens deixaran.
Però el clar ensorrament de la classes mitjanes europees, sobretot de la perifèria, per no parlar de la situació d'atur i misèria de les classes populars, faran que no es pugui seguir suportant molts més temps aquest "Garrote Vil" financer europeu. Al final s'haurà de tornar a la pau de monedes pròpies, sense no gaire capacitat adquisitiva, però semblen l'única solució contra el robatori premeditat dels mercats, un atac a ganivetades que crec que ja es dins de casa nostra, de casa de cadascú de nosaltres.
Bé, m'oblidava, sempre hi ha qui guanya amb les crisis, però la majoria som tan caps de turc com els pobres grecs que mai s'ho haguessin pensat.
