L'altre nit estava veient un programa de debat del canal 33 anomenat Millenium, parlaven una sèrie de filòsofs i pensadors catalans sobre el pensament i la societat actual en base a l'obra de Lluís Duch, també present. De fet si començo citant-los és perque vull refermar-me, o fer veure a qui llegeixi aquest text que les meves opinions no son fruït de rampells temporals, sinó de l'observació, i el pensament dilatat.
Els filòsofs van coincidir que avui dia som en unes societats on s'ha perdut la visió crítica, i que la població en general s'ha tornat molt crèdula. Deien unanimament: La gent s'ho creu tot, i no posa en dubte les coses.. Evidentment es referien a la informació controlada, la que ve de dalt a baix, o totes les escombraries que vomiten les televisions, i els mitjans en general. Aquesta visió la lligaven amb la gran idolatria, i sacralització que hi ha en l'actualitat, més en un país de pensament absolutista com Espanya.
Es sacralitza la tecnologia, el progrés, els mercats, la identitat ( alguns catalans en saben una estona d'això.),etc.. Jo afegiria també certes sacralitzacions que la desautorització immediata d'alguns posarà de manifest la seva visió absolutista, com la imatge, el feminisme, la propietat, la formalitat del llenguatge, la democràcia, i la llibertat, totes enteses des del punt de vista uniformal, com imposició d'una forma de viure occidental donada com a correcta pel suposat progrés.
Un dels temes on més van incidir durant el debat és en la imposició tecnològica, a més van afegir que ningú avui dia s'atreveix a criticar la tecnologia, doncs es automàticament tatxat per tothom com retrògrad o reaccionari, fins i tot pels esquerranosos. Per tant, som en una dictadura tecnològica ofegadora del pensament, que a més imposa uns ritmes trepidants que dificulten la creació elaborada de pensament, i afavoreixen la incomunicació. Això alguns no ho entendran perquè tenen un concepte de la comunicació totalment pervertit, pensen que les notes al Twitter o al Facebook son comunicació absoluta. Creuen en la cultura dels titulars i la immediatesa, en l'abundància que impedeix elaborar el pensament, i per tant establir una comunicació real d'intercanvi equitatiu.
Jo afegiria que la societat actual es profundament intolerant, es parla i s'escolta només el que es vol sentir, no agraden les opinions que fan qüestionar coses. I com deien els filòsofs del programa, hi ha una perversió del llenguatge tant gran que arrossega tot tipus de plantejaments, lideratges, principis, ètica, modes, o pensaments, etc.. Comparaven la situació actual amb l'inici de l'època hitleriana i feixista a Alemanya i Europa. Cosa que jo també he repetit moltes vegades en aquest bloc al llarg dels últims anys.
Tan importat és saber com es diu una cosa en múltiples idiomes ?. I en canvi estar mancat per aprofundir en el sistema abstracte de la paraula i el coneixement que pot implicar?. Avui triomfen els immediats, no els reflexius. Crec que no és la paraula la que porta el coneixement, és el sentit que se li dona aquesta. I en un temps de perversió del llenguatge con ara, la paraula en si ja no te cap crèdit.
Molta gent viu una vida teatral, s'ha generalitzat l'ús de la paraula emmotllat-la segons a qui va dirigida, qui la consumeix. Tenim grans actors entre nosaltres, al voltant, fins i tot entre els nostres amics. Les seves víctimes, també entre nosaltres, s'ha tornat intolerants a les crítiques de tant acostumats a veure's ensabonats a cada moment; ja sabeu, ensabonat és adulat.
Som en una societat on s'ha imposat la cultura tecnològica, i aquesta s'ha blindat de tal manera que només un esclat que provoques el desendollament general de tots els medis tecnològics podria posar en perill el poder. Un poder que abans era criticable, com hom pot criticar a Deu, al rei, als governants, o els capitalistes o tot el que sigui materialment real, però que avui dia ja no es criticable per la irrealitat de la sacralització de la tecnològica, per l'invisibilitat, i impersonalitat. Sembla que ningú acusa us de rebut de les protestes, no es pot carregar el mort sobre fantasmes que maneguen el poder des de l'obscuritat.
I tal com deien els filòsofs del programa, la tecnologia imprimeix una ideologia i un control que té a veure amb la classificació, l'ordre, la rapidesa, i un pensament únic.
Una altra cosa que deien és que avui per acabar amb la gent discordant no se la penja al mig de la plaça pública, sinó que se la normalitza, coincideixo totalment amb això. I em sap molt greu veure tanta gent que porta un discurs dissident però que a l'hora de la veritat s'han convertit en braços executors del pensament global i únic d'aquesta societat, de vegades des de llocs de poder i privilegi. L'absorció o la integració és una força molt més eficaç i profunda que qualsevol altre sistema per acabar amb la crítica, la dissidència, la rebel·lia. A ulls de majoria que es a les profunditats del món, em refereixo als més pobres, els discurs d'incitació a la revolta que moltes vegades ve de la mà dels integrats, perd tot els seu sentit de convicció, i esdevé una perversió més del llenguatge.
Els moviments de protesta actuals no saben anar més enllà de la crítica contra unes situacions o circumstàncies, però de moment son mancats de propostes, de plantejaments alternatius. Sovint son impulsats per grups que desconeixen, o menyspreen el passat intel·lectual de segles de coneixement, i experiències anteriors.
El grup de filòsofs coincidia amb aquest punt de vista, l'extermini de les humanitats en el coneixement, substituides per el predomini de la tecnologia, ha donat com a fruït individus orfes en dialèctica i pensament. Massa centrats en necessitats immediates, i poc coneixedors o partidaris de l'elaboració d'alternatives a llarg plaç, definitives per un canvi real de la humanitat.
Lluis Duch feia un cant a la memòria com a element fonamental per a la construcció del pensament, no cal dir que comparteixo de fa temps aquesta idea. Sense les trajectòries de pensament i acció del passat, es impossible construir cap alternativa de futur. El poder, aquest gran classificador, controlador camuflat que ningú sap on s'amaga avui dia, sap molt bé que pel control social és important l'extermini de la raó, i del record, per tant de la memòria.
És important plantejar preguntes per posar en marxa el mecanisme del pensament, no pas només oferir respostes, doncs les respostes son al que ens han acostumat avui dia des del poder i els seus braços executors: educació, mitjans, polítics, tecnologia, propaganda, consum ( si vols ser feliç compra ), la cega competència. etc.. etc..
Duch també coincidia amb la importància de la pregunta per disparar el mecanisme de l'elaboració de les idees, i el qüestionament dels dogmes d'avui dia. Un bon professor no és el que dona un lliçó pre-escrita, sinó el qui planteja als alumnes preguntes i camins per arribar a les respostes. Comprenc que en l'estat de dogmatisme d'alguns, per la seva manca de desenvolupament intel·lectual, creat per la seva falta d'iniciativa pròpia, massa acostumats a ser dirigits, i a seguir vies que els assenyalin, proposar-los aquest sistema educatiu els resultarà un anatema.
Per tot plegat fan falta rebels no localitzats, no suposats rebels enquadrats en l'estructura repressiva de la societat, que proposen una continuïtat d'ordre i estructura. Que afavoreixen el "resset" de les idees no sacralitzades per la norma, i per l'autoritat ( l'autoritat és també constructora de pensament estàndard).
No es pot deixar l'elaboració de les idees en mans dels subconscient, com víctima de la impressió, la imatge o la immediatesa. S'ha de fer treballar el conscient, crear laboriosament el pensament. Els problemes mentals que assolen les nostres societats tenen molt a veure amb l'excés de treball a que se sotmet el subconscient, víctima de l'acceleració i la immediatesa, que porta com a conseqüència una manca real de comunicació. La veritable comunicació és la conversa, i esta deixant d'existir, com desapareix el temps per pair les idees.
Els rebels no localitzats han de ser fora d'aquests paranys, intentant reconstruir els paràmetres intel·lectuals fora del dictat tecnològic i consumista. Lluny de la rapidesa, la immediatesa, de l'usar i tirar que assola la societat actual, fins i tot en les relacions. És cercant camins fora d'aquest paranys per on s'assolirà una sortida de la crisi, que no sols és material i econòmica, sinó que té una gran profunditat, fruit de la desaparició del pensament que ha deixat l'existència convertida en un desert. El desert que travessa la humanitat contemporània és massa perillós, doncs és exposat a la intempèrie d'un poder sense escrúpols, tecnològicament infinit en el seu absolutisme.
Referències:
Programa Milleniun del Canal 33-Televisió de Catalunya
http://www.tv3.cat/pprogrames/millennium/milSeccio.jsp?seccio=capitol&idint=3430
