En aquests moments Catalunya s'ha convertit en la punta de llança internacional entre dues perspectives.. La dominant, que s'aferra a l'autoritarisme del poder, i de les lleis fetes en clau restrictiva. I la participativa, i democràtica, que planteja que la societat, els ciutadans han de decidir..
Vull plantejar-ho ben clar, per tots aquells que no es veuen massa seduïts per la idea d'un procés d'autodeterminació, al final del qual hi ha la independència política, i la creació d'un nou estat.
Si es perd aquest procés, no sols entrarem en el camí del retrocés nacional (Catalunya), sinó que entrarem en un voràgine de desmantellament de la democràcia, dels drets socials, i de descomposició social. És una agressió que ha començat fa temps, i que tots personalment, hores d'ara notem o patim.
Per imposar la seva, el poder autoritari utilitzarà tots els mitjans que tingui a l'abast, i el primer és la por. La por és un mecanisme que fa temps que les forces més conservadores, i retrogrades venen utilitzant per coartar les llibertats i la democràcia, els drets, i el progrés social. Tots sabem com s'ha utilitzat a Estats Units des de l'època Bush l'amenaça del terrorisme, per exemple. Per no parlar d'Espanya.
Avui el poder polític d'Espanya ens amenaça amb un hipotètic aïllament, i decadència econòmica, si optem per continuar pel camí d'exercir uns drets democràtics.. Però, tothom, o almenys mils i mils de persones s'adonen que és la política dels governs actuals la que ens porta per un camí macabre d'autodestrucció social, i personal.
Les amenaces no crec que acovardeixin un moviment en marxa, ans el contrari sembla com si encara tiressin més combustible per accelerar la marxa, i afermar les conviccions.
Tant de bo seguim en aquest camí, i no caiguem en aquella divisió que trenca tota lluita, quan una part decideix deixar-ho corre, i acceptar una sortida personal o grupal, basada en les engrunes que el poder ofereix com a consolació d'una traïció..
