Qui son aquests que protesten? Què volen aconseguir ? Hi ha algun interès ocult darrera? Aquestes i d'altres preguntes son les que és fa molta gent. Per començar, no se si jo tot i haver participat en alguna de les concentracions puc dir que sóc un més, potser ho podré dir d'aquí uns dies conforme la protesta es vagi dilatant en el temps i particularment em vagi sumant a més iniciatives.
En general tots els que varem estar allà i estan allà tenim una queixa: n'estem farts de que el sistema polític governi d'espatlles a nosaltres, que una partitocràcia tingui més en compte els interessos interns dels seus aparells burocràtics que no pas el bé comú. Farts que els qui arriben al poder es converteixin en gestors d'un interessos econòmics que busquen el guany de determinats sectors econòmics dominants.
Crec que tots estem d'acord amb això, i és important en temps com aquests oblidar sectarismes, interessos particulars, o dividir-se en tribus, etiquetes o dogmes teòrics. Estic segur que per la composició del moviment, on dominen els joves estudiants de classe mitjana o fins i tot, fills de classes baixes, alguns faran una lectura del segle XIX, que no fa més que demostrar la por que tenen a veure's com elements obsolets i caducats.. Vull dir, que molts haurien de veure que l'estructura de les societats ha canviat molt; ja el component obrer i industrial del segle XIX i principis del XX, que va donar pas a les teories marxistes, no és determinant a les societats contemporànies. A més, molts no s'adonen que ja no representen una força revolucionaria, doncs els revolucionaris son uns altres. La gent jove sense feina ni perspectives, les families a les portes de la marginalitat, els treballadors en precari, els jubilats amb sous miserables, la gent atrapada per deutes i bancs, etc.. etc.. Aquests son els qui han de comandar els canvis, perquè son els qui pateixen aquesta societat injusta amb tota la seva cruesa.
Potser que d'aquest moviment surtin organitzacions noves, però l'abast dels canvis tindrà a veure en si hi ha la capacitat de sumar altres sectors socials que van més enllà de la joventut estudiantil cabrejada i els joves aturats. De moment, almenys a Catalunya, encara no s'ha aconseguit. El moviment té un plantejament llibertari que ben aviat xocarà amb sectors de l'esquerra autoritària i burocràtica que intentin manipular-lo, els grans partits o els grupusculs no aconseguiran tancar dins les seves reixes estructurals a la gran majoria dels qui han decidit mobilitzar-se. L'únic que aconseguiran es torpedinar i fer descarrilar el procés si intenten prendre protagonisme per interessos de partit o grup. Feia molt temps que el carrer no s'havia convertit en un lloc de debat i acció, un lloc on és parla d'idees i de política, un lloc on es lluita i critica una societat que els mitjans de comunicació tenen enganyada i amb la mordassa a la boca. Feia temps que no es generalitzaven actituds de desobediència a l'autoritarisme "democràtic", les seves institucions, i la seves forces repressives.
Potser aquest moviment no es traduirà immediatament en canvis reals, potser serà ofegat o reprimit per les estructures d'aquesta societat falçament democràtica, potser molta gent serà diluïda per estructures polítiques o burocràtiques, però ben segur que alguna cosa important restarà, si més no en els que estan participant en aquestes mobilitzacions. La capacitat de criticar i organitzar-se al marge de les estructures tradicionals i oficials.
