Àfrica comença als Pirineus.

Amb aquesta frase, que es remunta als segles XVIII-XIX,  possiblement nascuda de la ploma d'algún escriptor romàntic francès o anglès que en aquells anys venien a buscar aventures i  descobrir formes de vida que ells consideraven primitives. Aquesta frase, posteriorment faria furor entre els sempiterns liberals derrotats a totes les batalles i conteses que es van anar donant a l'estat espanyol durant els segles XVIII-XIX- i gran part del XX. Era una declaració que els qui volien canviar Espanya i eren derrotats, una vegada i una altra, solien utilitzar com a recurs de resignació des del silenci de l'exili interior, la presó, o l'exili exterior i la migració cap a Europa o Amèrica.

Però anem per parts, ara som a les portes de una contesa electoral, i tot em fa pensar que una marea conservadora ens ofegarà a tots, àdhuc en llocs on tradicionalment el conservadurisme espanyol ha estat minoritari, posem per cas l'anomenat cituró roig de l'àrea metropolitana de Barcelona on també tindrem sorpreses. Ho dic perquè després, el dilluns, els que ara creuen fermament en les eleccions i les seves possibilitats, no comencin a cagar-se en l'electorat. S'ha de ser conseqüent, si jugues un joc, pots sortir derrotat, després no et caguis amb les regles que tu mateix has utilitzat.

Normalment el votant de l'estat espanyol es molt visceral, això ho facilita la manca de tradició democràtica, els tics feixistes que conserva l'estat, amb aparells hereus de la dictadura. L'endogàmia de moltes institucions i grups. Posem exemples, els jutges, molts son fills de jutges, els policies i guàrdia civils son també de tradició familiar en molts casos, els funcionaris, els membres de partits, els militars, etc..etc.. Així no es fa neteja mai, encara que molts franquistes hagin deixat pas a altres generacions, resulta que molts dels qui tenen la paella pel mànec son fills d'aquells feixistes. Això és conseqüència d'un país poc desenvolupat cultural i econòmicament. Com que no hi ha emprenedors, ni oportunitats culturals, la gent acaba aferrant-se al funcionariat. Molt trist cara a la innovació i a la circulació d'idees noves.

Però tornem a les eleccions, cada cert temps quan es produeixen episodis de crisis econòmiques, polítiques o socials, porten com a conseqüència una marea electoral de vots.. Des de l'any 1982, s'han produït 3 marees o sunàmis electorals.. El socialista de 1982 amb Felipe Gonzàlez al capdavant, el popular que va tenir un episodi més dilatat doncs va de 1996 a 2000 amb Aznar i el Partit Popular com a protagonista  aprofitant la corrupció política i el Gal del Psoe. La reacció de l'any 2004 amb el tema dels atemptats als trens de Madrid i la guerra d'Irak que va portar al poder els socialistes de nou i un Rodriguez Zapatero amb un programa de canvi social i pacte amb Catalunya i Euskadi; un cert to de radicalitat que aviat va xocar amb la vella estructura de poder espanyola.

Ara ve una altre sunami, provocat per la crisi econòmica, la corrupció i les mides antipopulars del govern socialista que afecten principalment als seu electorat. La gent acudirà en massa, els que no es quedin a casa, amb un vot de càstig anti-socialista, la gent manipulada per elements para-feixistes i els seus mitjans, intereconomia, el Mundo, La Razón, La Cope, etc.. Utilitzant des de la xenofòbia, fins el nacionalisme espanyol ranci, un anti-terrorisme que ja perd pistonada, la corrupció dels governs locals enquistats mil anys als ajuntaments, l'enxufisme, la crisi, l'anti-sindicalisme, la falsa gloria del passat feixista, i la culpabilització de l'esquerra, allò de: sempre que governen porten el caos i la misèria, mireu sinó la guerra civil.. Tots aquests fantasmes i/o realitats preparen un vot de càstig a qualsevol lloc on hi hagi una escletxa per posar un vot. No importa massa si son eleccions municipals, autonòmiques, o generals.. Es votarà en clau de càstig, que ningú se sorprengui.

Per altra banda, sectors de l'esquerra descontenta han pres els carrers, una mica imitant el que ha passat al nord d'Àfrica. El descontentament  i el desencís amb les traïcions de l'esquerra, i els tics autoritaris d'un estat que vol regular-ho tot, inclosa la vida privada de la gent. És molt Europeu, això de que l'estat vulgui regular sempre tot, i taxar tot. El problema és que es continua escanyant amb regulacions, imposts i obligacions, i per altra banda es retallen prestacions i beneficis per les classes populars i  pels més desafavorits. Per tot això, i molt més, la gent no anirà a votar a l'esquerra, i els que no vulguin votar els carco-feixistes del Partido Popular, es quedaran a casa.

El problema de la revolta del 15 de maig és que corre el risc de convertir-se en una simple performance, tot dependrà si aconsegueix sumar més sectors socials i s'actua amb més contundència.. Crec que passades les eleccions el poder actuarà amb una lògica de la repressió que no s'ha atrevit a tirar ara endavant degut a la contesa electoral. Una derrota així, davant la marea ultraconservadora, pot suposar un retrocés important i un país vençut, posat en safata dels interessos financers i del capital més cruent.. Tant de bo això no passi.

Reflexions des de la Nova Àgora.

Qui son aquests que protesten? Què volen aconseguir ? Hi ha algun interès ocult darrera? Aquestes i d'altres preguntes son les que és fa molta gent. Per començar, no se si jo tot i haver participat en alguna de les concentracions puc dir que sóc un més, potser ho podré dir d'aquí uns dies conforme la protesta es vagi dilatant en el temps i particularment em vagi sumant a més iniciatives.

En general tots els que varem estar allà i estan allà tenim una queixa: n'estem farts de que el sistema polític governi d'espatlles a nosaltres, que una partitocràcia tingui més en compte els interessos interns dels seus aparells burocràtics que no pas el bé comú. Farts que els qui arriben al poder es converteixin en gestors d'un interessos econòmics que busquen el guany de determinats sectors econòmics dominants.

Crec que tots estem d'acord amb això, i és important en temps com aquests oblidar sectarismes, interessos particulars, o dividir-se en tribus, etiquetes o dogmes teòrics. Estic segur que per la composició del moviment,  on dominen els joves estudiants de classe mitjana o fins i tot, fills de classes baixes, alguns faran una lectura del segle XIX, que no fa més que demostrar la por que tenen a veure's com elements obsolets i caducats.. Vull dir, que molts haurien de veure que l'estructura de les societats ha canviat molt; ja el component obrer i industrial del segle XIX i principis del XX, que va donar pas a les teories marxistes, no és determinant a les societats contemporànies. A més, molts no s'adonen que ja no representen una força revolucionaria, doncs els revolucionaris son uns altres. La gent jove sense feina ni perspectives, les families a les portes de la marginalitat, els treballadors en precari, els jubilats  amb sous miserables, la gent atrapada per deutes i bancs, etc.. etc.. Aquests son els qui han de comandar els canvis, perquè son els qui pateixen aquesta societat injusta amb tota la seva cruesa. 

Potser que d'aquest moviment surtin organitzacions noves, però l'abast dels canvis tindrà a veure en si  hi ha la capacitat de sumar altres sectors socials que van més enllà de la joventut estudiantil cabrejada i els joves aturats. De moment, almenys a Catalunya, encara no s'ha aconseguit. El moviment té un plantejament llibertari que ben aviat xocarà amb sectors de l'esquerra autoritària i burocràtica que intentin manipular-lo, els grans partits o els grupusculs no aconseguiran tancar dins les seves reixes estructurals a la gran majoria dels qui han decidit mobilitzar-se. L'únic que aconseguiran es torpedinar i fer descarrilar el procés si intenten prendre protagonisme per interessos de partit o grup. Feia molt temps  que el carrer no s'havia convertit en un lloc de debat i acció, un lloc on és parla d'idees i de política, un lloc on es lluita i critica una societat que els mitjans de comunicació tenen enganyada i amb la mordassa a la boca. Feia temps que no es generalitzaven actituds de desobediència a l'autoritarisme "democràtic", les seves institucions, i la seves forces repressives.

Potser aquest moviment no es traduirà immediatament en canvis reals, potser serà ofegat o reprimit per les estructures d'aquesta societat falçament democràtica, potser molta gent serà diluïda per estructures polítiques o burocràtiques, però ben segur que alguna cosa important restarà, si més no en els que estan participant en aquestes mobilitzacions. La capacitat de criticar i organitzar-se al marge de les estructures tradicionals i oficials.

Fukushima continua contaminant.

De tant en tant els mitjans de comunicació ens filtren alguna que altra notícia de successos que estan passant a Fukushima, però en general amb el pas de les setmanes, la crisi a la central nuclear japonesa ha deixat de tenir interès, tot i que genera contaminació radioactiva contínuament.

El primer que hem de tenir en compte és que ha estat impossible aturar el procés en els nuclis dels reactors de la central. Gran part d'aquests nuclis estan fosos, com a mínim en un 50 per cent. I evidentment continuaran fonent-se doncs la tecnologia humana actual no ha descobert encara la manera d'aturar aquest procés.. Per posar un exemple una mica exagerat, és com si volguéssim apagar el sol, cosa del tot imposable doncs mentre hi ha energia el procés atòmic i nuclear no s'atura.

Les accions que s'ha portat a terme a la central de Fukushima no ha fet més que estendre encara més la contaminació, per exemple, l'aigua que s'utilitza per intentar refredar acaba filtrant-se cap al subsòl o acaba dins el mar.

Des de que ha esclatat la crisi de Fukushima, la Unió Europea i el Japó han modificat els índex admissibles de radioactivitat, les dosis màximes que pot admetre el cos humà sense resultar perjudicat han estat multiplicades per tres. Això vol dir que sense cap mena de lògica, des de que hi ha la crisi del Japó, ens han augmentat la dosi de radioactivitat que podrem rebre. No hi ha cap estudi que avali aquest augment, l´única raó és que ara podrem rebre més contaminació al cos sense que els organismes oficials ho considerin perjudicial.

Una vegada més es veu que els qui governen el món només segueixen el interessos de multinacionals com la japonesa TEPCO, la tercera empresa d'energia més gran del món.

L'efecte Fukushima només acaba de començar, poc a poc anirem veient com augmenten els diversos càncers relacionats amb l'efecte contaminant de la radiació que ha emès, emet, i ha d'emetre aquesta central nuclear.

Els elements contaminants dits radio-elements que esta emetent Fukushima generats pels nuclis dels reactors son entre d'altres: Iode-131 que emet raig Gamma causant del càncer de Tiroides, és el primer element que atacarà als cossos humans contaminats. La vida mitjana biològica d'aquest element son 138 dies, és a dir que si un cos resulta contaminat als 138 dies quedarà la meitat d'aquesta contaminació. Estronci 90 que emet una radiació Beta, la vida mitjana biològica son 50 anys. Aquest element produeix càncer d'óssos. El Cesi 137 que produeix una radiació Beta, la seva vida mitjana dins el cos 70 dies, que és quan es redueix a la meitat, ataca tot el cos, pot produïr qualsevol càncer. Plutoni-239 que emet una radiació Alfa, és el pitjor contaminant que esta generant Fukushima, ataca els óssos i el  pulmó, te una vida mitjana de 24.400 anys, és un element que no existia a la Terra, si a d'altres llocs de l'univers. Dins el cos, el plutoni te una vida de 200 anys si ataca els óssos o 500 dies si ataca el pulmó.

Ara també em de tenir en compte la contaminació que s'ha generat, i s'està generant en el mar. Els peixos contaminats inicialment, son la primera baula de la cadena tròfica, això vol dir que la contaminació s'estendrà  a altres animals o humans que consumeixin els peixos o plantes contaminades, la contaminació passa de cos a cos segons es vagin consumint els contaminats inicialment, o els qui han consumit els contaminats.

Un altre qüestió que podrà generar Fukushima és el naixement de nadons amb diversos problemes, com poden ser malformacions biològiques que la contaminació hagi anat produint.

Cal doncs estar al corrent del que passa al Japó, perquè de ben segur, conforme passin els mesos, no serà únicament un problema dels Japonesos, cosa que per solidaritat ja ens hauria de preocupar, sinó que podrà arribar a convertir-se en un problema global.