Discriminació ignorada.

Catalunya és un país obert i economicament avançat, en general els catalans poden gaudir d´un nivell de vida i un poder adquisitiu comparable en molts casos als nivells dels països rics d´Europa. Catalunya genera una part important de la riquesa de l´estat espanyol, comparativament amb altres zones de l´estat, la riquesa i la producció és bastant superior a la mitjana. Però, contrariament al que tothom vol destacar per afirmar que Catalunya es troba discriminada respecte altres territoris i nacions de l´estat, jo no vull posar per davant el tema econòmic. Precisament, gràcies al potencial de l´economia catalana, gran part dels catalans pertanyen des de fa anys al que s´anomena classe mitjana o professional, per tant es pot dir que els catalans, no tots, però si una gran majoria, tenen un nivell de renda i un situació de benestar superior a l´inmigració dels anys 60, per no parlar de l´inmigració de l´actualitat. Evidentment que també molta inmigració dels anys 60 ha millorat el seu nivell de vida i també pertany a aquestes classes mitjanes i/o acomodades. Aquesta situació de benestar, juntament amb l´status de poble industrialitzat i comerciant que els catalans portem amb nosaltres des de fa uns segles, crea en el caràcter català un sentiment de poble poc partidari d´assumir riscos. Vulgarment es diu que qui té molt a perdre té por d´arriscar-se. Així doncs, el fruït de tot això és un poble panxa content i autoconvençut d´una suposada superioritat econòmica que amaga el sentiment d´inferioritat real respecte als drets que l´estat ens concedeix, i no parlem dels dret com a poble i com a país, doncs en aquest sentit la discriminació és brutal. Qualsevol individu de Catalunya, com Espanyol té els mateixos drets que qualsevol altre de l´estat, però com a Català, dins d´aquest contex de poble català, la discriminació que pateix és enorme. Caldria doncs que els catalans fossin conscients d´aquest greuge que patim i ens possessim a treballar pel nostre alliberament definitiu.