Discriminació ignorada.

Catalunya és un país obert i economicament avançat, en general els catalans poden gaudir d´un nivell de vida i un poder adquisitiu comparable en molts casos als nivells dels països rics d´Europa. Catalunya genera una part important de la riquesa de l´estat espanyol, comparativament amb altres zones de l´estat, la riquesa i la producció és bastant superior a la mitjana. Però, contrariament al que tothom vol destacar per afirmar que Catalunya es troba discriminada respecte altres territoris i nacions de l´estat, jo no vull posar per davant el tema econòmic. Precisament, gràcies al potencial de l´economia catalana, gran part dels catalans pertanyen des de fa anys al que s´anomena classe mitjana o professional, per tant es pot dir que els catalans, no tots, però si una gran majoria, tenen un nivell de renda i un situació de benestar superior a l´inmigració dels anys 60, per no parlar de l´inmigració de l´actualitat. Evidentment que també molta inmigració dels anys 60 ha millorat el seu nivell de vida i també pertany a aquestes classes mitjanes i/o acomodades. Aquesta situació de benestar, juntament amb l´status de poble industrialitzat i comerciant que els catalans portem amb nosaltres des de fa uns segles, crea en el caràcter català un sentiment de poble poc partidari d´assumir riscos. Vulgarment es diu que qui té molt a perdre té por d´arriscar-se. Així doncs, el fruït de tot això és un poble panxa content i autoconvençut d´una suposada superioritat econòmica que amaga el sentiment d´inferioritat real respecte als drets que l´estat ens concedeix, i no parlem dels dret com a poble i com a país, doncs en aquest sentit la discriminació és brutal. Qualsevol individu de Catalunya, com Espanyol té els mateixos drets que qualsevol altre de l´estat, però com a Català, dins d´aquest contex de poble català, la discriminació que pateix és enorme. Caldria doncs que els catalans fossin conscients d´aquest greuge que patim i ens possessim a treballar pel nostre alliberament definitiu.

Tribunals d´excepció i premsa manipuladora.

L´estat espanyol no es caracteritza per gaudir d´un sistema de llibertats impecable, hi ha uns tribunals que apliquen lleis segons els interessos del poder polític i econòmic, en el cas Basc és on es fa més palés aquesta situació de parcialitat de la justícia. S´apliquen lleis que vulneren la mateixa constitució i el codi penal, tot amb l´objectiu de posar fora de la llei actituts que l´estat considera que posen en perill l´estructura sorgida del sistema dictatorial anterior. S´han tancat diaris vulnerant la llibertat d´expressió amb la vaga acusació d´estar viculats a moviments armats. La llei diu que només es pot condenar a qui delinqueix, no pas a qui opina de forma diferent al poder establert. S´ha aplicat una anomenda llei de partits que vulnera la constitució i condemna a la il.legalitat una opció política que te el suport de decenes de milers de votants. Es deté a persones per publicar o per convocar manifestacions i rodes de premsa, només perquè se´ls considera vinculats a un partit il.legal que la llei teoricament ha dissolt. Tot això amb l´ampara permanent de la majoria de la premsa espanyola que crea una opinió contraria als qui proposen qualsevol camvi de model d´estat i assenyala qui s´ha de condemnar o posar fora de la llei. Tot sumat a una situació heretada del règim feixista que impedeix l´aplicació de la justicia als qui van defensar la dictadura.

La justícia espanyola protegeix als criminals.

El Tribunal Suprem ha denegat la autorització per presentar un recurs per revisar les penes de mort dels anarquistes espanyols Francisco Granado i Joaquin Delgado, ejecutats per la dictadura franquista l´any 1963, és la tercera vegada que és denega aquest recurs que ja s´havia presentat els anys 1999 i 2004. Un cop més es fa evident que l´actual sistema polític espanyol emana de la dictadura de Franco, i no esta disposat a donar per vàlida la lluita anti-feixista. Les penes dictades des de que els militars facciosos s´aixecàren contra el govern legal i democràtic de la segona república, i fins l´any 1975, dictades per tribunals militars i/o polítics, acusant de rebel.lió als qui havien lluitat presisament contra la rebel.lió d´aquells qui els acusaven, no seran mai revisades per una senzilla raó, una revisió d´aquesta mena posaria en la il.legalitat a tots aquells qui dictaren aquestes penes, i obririen la porta al judici de tots aquests criminals i genocides feixistes. És ben clar que la justícia espanyola protegeix als criminals. Segurament a l´estat Espanyol no podem fer res, però si denúnciar continuament a l´extranger aquest règim seudo-democràtic que tenim.

Ecologistes de debò

Aquest cap de setmana s´ha celebrat a la ciutat vallesana de Sabadell una manifestació contra el quart cinturó. No vull entrar a analitzar el tema del quart cinturó, ni els efectes negatius que tindrà per a la nostra comarca. És del tot sabut que els moviments ecologistes s´oposen aquest projecte que com sempre en nom del progrés ens volen imposar els poders polítics i econòmics. Del que vull parlar és del trist paper que ja comença a fer Iniciativa per Catalunya, no cal anar massa lluny, a la campanya electoral per les eleccions al Parlament del passat 1 de novembre, un dels lemes d´aquesta formació era: Ecologistes de debò. I qui s´ho creu això? Doncs veient el posicionament que han pres davant la manifestació de Sabadell, penso que ningú. Des de dalt, com sempre funciona aquest formació hereva del Partit Comunista, van donar la consigna de que cap càrrec important havia de participar en la protesta contra el quart cinturó. I no n´hi va participar cap. En canvi si que s´hi van veure un diputat de ERC ,i fins i tot el flamant diputat ecologista dins les llistes Socialistes, senyor Oms. Com poden tenir la barra Saura i companyia de presentar-se com ecologistes. No tenen vergonya, ja comencen a fer el que sempre han fet des de la transició, empassar-se tot el que els poders econòmics dicten, tot per apareixer com a bons minyons amb no se quina suposada estratègia per transformar la realitat. Però és lamentable, el que sempre acaba passant és que son ells qui es tranformen traïnt i desilusionant al seu electorat. Tot plegat una pena.