Quan parlem de cops d'estat sovint ens ve al cap una imatge: la sortida de exèrcit, i tancs al carrer; la presa de mitjans de comunicació, la liquidació d'opositors de manera violenta, l'empresonament en massa, etc..etc.
Però aquest tipus de colps d'estat tant sorollosos, i visuals, han passat, de moment a la història.. Resulten poc aconsellables en l'actual situació d'hipocresia, domini de les formes, i de la imatge que marquen les regles del món actual. Causen rebuig les imatges de repressió, i massacres davant d'uns mitjans de comunicació, i un poder polític internacional, instal·lat en el bucòlic principi dels drets humans, les llibertats civils, la justícia, la democràcia, i bla, bla, bla..
És més efectiva una altra modalitat de cop d'estat que té els mateixos efectes, i encara resulta neta com una patena.. És una mica la comparativa: abans a les manifestacions la policia disparava bales de veritat, i matava.. Ara, com molt dispara bales de goma, i apallissa.. Sempre hi ha el que ells consideren accidents: ulls buidats, timpans trencats, nafres de tots tipus.. Avui les coses es fan bé; es mata lentament, i sense que ningú no se'n assabenti.
El Partido Popular esta perpetrant un colp d'estat civil des que va arribar al poder el 20N del 2011.. De fet sembla casualitat, però no ho és.. Que el dia que se celebrava el 36 aniversari de la mort del dictador Franco, comences edificar-se una altra dictadura.. O potser podríem dir, la continuïtat civil d'aquella.
Fent memòria, el procés iniciat pel PP, amb el suport de gran part de la població. Una població que podrien qualificar de sedada, i tant ignorant com per donar un xec en blanc a uns grups de poder que desmantellaran els propis drets d'aquesta població. Recorda molt els processos de cops d'estats civils a Llatinoamèrica, concretament l'Uruguai, el Paraguai, o l'Argentina.. On les guerres brutes, i els buidatges de drets van començar amb la presa de poder per via electoral dins d'un marc constitucional.. ¿Què sap la gent d'aquí del que va passar allà? Res.. Però la història es repeteix, i si em pregunten diré: molt del que sé del futur ho he aprés mirant el passat..
Sabem que els militars van prendre el poder a l'Uruguai, o l'Argentina.. Però ningú no parla que abans amb els partits peronista, o el partido colorado. No parlem pas del Paraguai amb Alfredo Stroessner, també del Partido Colorado.. Els casos d'Isabelita Peron o Bordaberry van donar pas a règims militars que van suspendre les constitucions, però Stroesser ni tant sols va suspendre cap constitució, i va continuar com a general, i com a cap del Partit Colorado.
El Partido Popular ha entrat en la mateixa dinàmica del peronisme dretà, i dels partits colorados d'Uruguai, i de Paraguai. Suspensió de drets, anar fregant per la part més feixista la constitució.. I se'n està sortint..
La llei del ministre Gallardon va suposar, davant d'una població que no va protestar massa, o gens. Que la justícia passes a ser finca privada només de qui la pot pagar.. Gallardon va crear una justícia elitista que margina la majoria de la població, més en una època de crisi, i conflicte.. Muts i la gàbia.. A callar mentre t'esclafen.. Aquesta és la idea Gallardoniana.. No és estrany veient d'on ve. Relacionat amb sectors de la dictadura franquista; el seu sogre Utrera Molina, va ser ministre de la dictadura de Franco; avui cap de la Fundación Franco, i possible reclamat per crims contra la humanitat. Si prospera la querella que hi ha engegada a l'Argentina..
Tot plegat, per rematar, arriben unes lleis de seguretat ciutadana, i de seguretat privada portades endavant per un altre hereu del franquisme, Jorge Fernández Diaz. Suposen la instauració d'un estat policial-autoritari al servei del poder. Exterminen drets universals civils, i converteixen la societat en un trinxera tutelada segons convingui al poder polític o econòmic. Fins i tot, suposen un atac a la llibertat d'expressió que es converteix en susceptible de ser multada o perseguida per la llei.
Tot ha tornat, quan les coses s'ha posat difícils per les elits, aquestes tornen a fer servir els ressorts que mai han estat desactivats.. Els pinochets, videlas, milosevichs, aquí han gaudit d'impunitat. Ara es troben en la seguretat de que si tornen a repetir els seus actes macabres, ningú no els farà res.. El Partido Popular amb les lleis que esta tirant endavant els aplana el camí. Tot plegat és un llarg cop d'estat civil, de moment amb dos anys de recorregut, però molt eficaç. Falta saber si després, esclafada tota oposició, caldrà una solució final o se l'estalviaran.
Per la meva part també m'estalvio parlar d'altres drets com: els dels treballadors, els dels funcionaris, o els drets de vivenda, o d'estalvi. Els avanços nacionals o lingüístics.. No cal dir que han seguit el mateix camí: aniquilar tots els drets de les majoritàries classes mitjanes, i menys afavorides. Per imposar la dictadura del capital, i de les elits econòmiques, o del sempitern poder centralitzador.. Tot plegat, molt ràpidament, tant que quan la població s'adoni ja estarà tancada dins un reixat, com un camp de concentració, o d'extermini. No calen forns crematoris, perquè aquí l'extermini té la forma de llanguiment..
