A Egipte es massacra els pobres...
Ara no se sent ni piu, fora d'aquestes posicions "diplomàtiques" dels governs. Encara recordo com els anomenats; indignats espanyols, s'emmirallaven en la revolta televisada, piulada, facebookitzada, i esmarfonitzada de la Plaça Tahrir.
A Egipte hi ha una massacre amb permís dels Estats Units, mai aquells militrontxos haguessin mogut un dit utilitzant l'armament, i la munició made in USA, per polvoritzar la població.
El que passa és que la política, a banda de la que tenim a prop que és plena de rucs, és l'art de la manipulació, i l'engany. La hipocresia de fer veure que s'està contra una acció impopular, però que per darrera s'està fomentant el contrari. S'entén?
La revolució a Egipte va ser una cosa d'aliança entre la burgesia, la petita burgesia, i la plebs. Amb la connivència dels interessos estrangers: Europa, Estats Units, Israel, i les dictadures petrolier-medievals de Qatar i Aràbia Saudita. Aquests darrers països s'han convertit en el contrapès d'Israel per a controlar la població, i els negocis dels països àrabs. Armen grups, creen exércits mercenaris, i juguen amb la torrentada de capitals que posseeixen.
Tothom tenia els seus interessos en la revolució d'Egipte, interminable enumerar-los.
Al final Mubarak va caure, però el poder de l'exercit no. S'havia de passar pantalla, perquè mantenir la mateixa suposava un perill; els virus se l'estaven menjant.
I el joc estratègic va funcionar: trencar les aliances, i dividir l'enemic. Fins i tot enfrontar-lo.
Eleccions que guanya l'Islamisme: això significa que la petita burgesia es desenganxa del procés. Com carregar-se un grup, Germans Musulmans, l'organització més important, organitzada, i antiga d'Egipte.? Un grup que des de l'oposició era un perill..? Deixar-lo passar al govern perquè entri en contradicció, desgast, i finalment apunyalar-lo per l'esquena.
L'estat mubarakià continua incòlume: exèrcit, justícia, funcionaris, etc.. La burocràcia fa el seu joc; com en tota revolució acaba imposant el seu criteri, aliada als sectors de la burgesia, i de la petita burgesia.
Cop d'estat que despenya els Germans Musulmans, i les classes pobres que els donen suport.
Avui a Egipte es massacra els pobres, davant el silenci de gran part de la intel·ligència social progressista. Ja se sap que els musulmans discriminen a la dona, ja se sap que els musulmans estan contra la llibertat, etc.. Arguments de pes per callar mentre als carrers d'Egipte la població cau a mils sota les bales dels de sempre.
Per tot plegat calia una revolució..? Per fer una volta de 360 graus i quedar-se en un Mubarakisme sense Mubarak..? Els poders de sempre els convenia, les potències estrangeres, tots guanyen. I es donen passos per fer entrar Egipte, i qui sap si els països que els seguiran, en un model econòmic liberal, que és el que interessava a una part dels revolucionaris de la plaça Tahrir.
ELS EXPERTS RADICALS ANTI-ISLÀMICS DE LA TELEVISIÓ ESPANYOLA.
Aquest dies la televisió espanyola s'està lluint perquè treu entrevistats que només els falta dir: muy bien que los maten a todos esos musulmanes de m... Tant els residents a Egipte, com els experts. No va faltar ahir una opinió realment radical, un tal Serafin Fanjul (net del general Fanjul, afusellat per la república espanyola per aixecar-se al Cuartel de la Montaña de Madrid). Aquest home, arabista, professor d'una universitat madrilenya, va començar llençar diatribes contra els musulmans, va aprofitar per repassar tots els països; des de Turquia a Tunísia. Amb un llenguatge radical, des de l'antena de la TVE, va fer un panegíric dels cops d'estat, i les massacres. Aquests són els experts que treu la TVE, un mostra que de tal pal tal estella. Aquí com a Egipte, els feixistes continuen enquistats al poder, o són el poder.
